"Entra, entra, la porta és oberta..." Qui ens convida a passar és una dona vella, vídua, que viu sola i repapieja una mica. "Sents com rebufa la tramuntana dins el tiratge de la xemeneia?" En efecte, al llarg del monòleg —literàriament deliciós— sentirem en tot moment la presència udolant de la tramuntana. Viu a Cadaqués, aquesta dona? El lloc i la veu narradora se'ns fan tot seguit familiars. El lector troba ben comprensible la necessitat que aquesta vellera experimenta d'explicar la seva vida, tan plena de records, a l'anònima persona que li fa companyia cada tarda.

(Sinopsi)