Autors i Autores

Joan Maragall
1860-1911

Coberta del llibre Visions & Cants.
Coberta del llibre Visions & Cants.
Coberta del llibre Visions & Cants.
Coberta del llibre Visions & Cants.

Visions & Cants.

Inclou:

Visions

  • El mal caçador
  • Joan Garí (agost de 1896; es publica a L'Atlàntida, l'1 de febrer de 1898)
  • El comte Arnau (primera part; la versió completa es pot trobar a El comte Arnau. Barcelona: Edicions 62 (El Garbell), 1986. Es va publicar per primer cop a Catalònia, el 6 de gener de 1900).
  • L'estimada de Don Jaume
  • La fi d'en Serrallonga

Intermezzo

  • A la Mare de Déu de Montserrat (agost de 1896; es publica a L'Atlàntida el 3 de maig de 1898)
  • La cançó de Sant Ramon. Cantada per una russa
  • En la mort d'un jove
  • Els Reis
  • Sol solet...
  • Dimecres de cendra. A una noia
  • Lo Diví en el Dijous Sant. En memòria d'un amic
  • L'aufàbrega
  • A muntanya
  • Desprès de la tempestat (1897)
  • La nit de la Puríssima
  • L'ànima de les flors
  • La Dona hermosa
  • L'esposa parla


Cants

  • La sardana. Ceres (L'Atlàntida, 6 de maig de 1899)
  • El cant de la senyera (1900, composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, s'estrena a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.)
  • Cant dels joves
  • Cant de Maig, cant d'alegria
  • Cant de Novembre
  • Els tres cants de la guerra: Els adéus; Oda a Espanya i Cant del retorn

Joan Maragall publica Visions & Cants, l'any 1900. Recordant unes paraules de Carles Riba, "diríem que necessitava un desdoblament d'ell mateix en figures de contrast o de mite i renovar-se en efectes considerats impossibles fins al moment de la sotragadora intuïció, o vibrar a l'uníson d'un afany col·lectiu, per a atènyer la seva plena mesura com a poeta". Visions & Cants és ja un llibre de plenitud. Respon a un moment especial de puresa en què el poeta, Maragall, s'ha fet amb un art, disposa d'unes tribunes públiques —és escoltat— i està a punt de teoritzar el seu art. Té coses a dir i sap com dir-les. L'edició d'Edicions 62, Col·lecció El Garbell (1986) és a cura d'Enric Bou, professor de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona.

* * *

Altres publicacions:

  • Barcelona: Laia, 1984.
  • Barcelona: Edicions 62, 1994. (2a ed. 1998)
  • Barcelona: Proa, 2005.
  • Barcelona: Edicions 62, 2005. (2a ed. 2010)
  • Barcelona: La Galera, 2010.
  • Barcelona: Educaula, 2011.

  •