Ja tornan, ja, los fills de la victoria;
ja tornan, ja, los ínclits vencedors
per qui son los combats festes de gloria
y los camps de batalla llits de flors.
Ja tornan, ja, ab les roges barretines
del color de la sanch qu'en llurs pits bull,
      precioses capellines
que conquistà en les platges llevantines
de llurs passats lo belicós orgull.
Simbòlich tros de púrpura arrancada
del front del poble grech afeminat,
a sobre'l cap del català posada:
¿ahont pots anar tu, qu'enamorada
no vage la victoria al teu costat?
Per tot genis brillants davall la grana
      s'ocultan de ton vel,
      com la rica magrana
      baix la flor purpurina
modesta oculta sos granats de mel.
Jo't saludo, vermella barretina,
senzill almet dels hèroes catalans!
Tu ets com lo foch que misteriós flameja
per designar lo cràter dels volcans.
Reb lo salut que mon amor t'envía,
memoria insige d'un poder gloriós
      que fou del món enveja
y ara de nou recobra la valía
      de son passat famós.
Tu has subjugat les kàbiles riffenyes
que del turons atlàntichs en les brenyes
ocultan sa deshonra y ruda sanya
fugint desl ínclits venjadors d'Espanya.
Tu arramblares les masses enemigues,
com en los camps d'espigues
      la dalla obra camí,
dexant pertot, detràs de tu escampades,
piles d'infels, com garbes mal lligades
ahont los corbs tindran llarg temps botí.

Ab tu, orgullós, son front cenyit ornava
      lo primer campeó
qu'en lo cim almenat de l'Alcazaba
clavà d'Iberia lo triomfant penó;
y destruhint reductes y trinxeres,
y rompent d'esquadrons les línies feres,
com diadema d'honor de varons forts,
sols han cobert tos plecs de burda llana
      en la terra africana
los caps honrats de vencedors o morts.
¡Be per l'almet de nostra Catalunya!
¡Be per eix Geni català qu'empunya
fulminadora espasa en la batalla
      com romà semi-deu!
¡Bé per eix pit qu'a proba de metralla,
com si cobert estés ab dura malla,
passa la mort lliscant pel damunt seu!
¡Benhaja l'Adalit d'exes mesnades
      de catalans lleons
qu'ab llurs invictes testes llorejades
y ennoblit llur escut de nou blassons,
retornan de les platges abrasades
sepulcre del poder d'altres nacions!

Tornàu, tornàu, vers fills de la victoria;
      ja, radioses de gloria,
en voladores naus brillan de lluny
      vostres gorres vermelles
rogejant a pilots com les roselles
que matisan los blats en l'ardent juny.
Ja arriben, ja: son ells, los que partiren
per venjar de la Patria l'afront greu:
      son vot sagrat cumpliren
sent lo terror dels enemichs de Deu...
Los bronzes sants al belicós s'unescan
      ab magestuós ressò;
      antorxes resplandescan
      que tornen la nit día;
pugen al cel los himnes d'alegría
      de la patria ovació...
per rebre als titans fills de ma terra,
      llamps temuts de la guerra
      ab los vensuts piadosos,
      successors victoriosos
      d'Entences y Rogers;
als qu'impacienta Catalunya espera
      com mare verdadera,
ab endolat vestit y esplendent manto,
      plens los seus ulls de llanto
      y les mans de llorers.
Matrones, acudíu; acudíu, nines:
      dels immortals guerrers
cubríu ab flors les roges barretines,
que semblan richs fermalls de coralines
ò movedisses branques de rosers.
Mes ¡ay!, no tornan tots: ¡tristes matrones
les que rebràn eix cop dintre son cor!
¡les qu'ab xiprer tindràn que fer corones
pera'ls fills desditxats de llur amor!
      ¡Ay, dòna sens ventura
la que, esperant abrassos de ternura
      d'un sér idolatrat
      sols rebrà desolada
      la gorra ensangrentada
com un preciós y fúnebre llegat!

Callàu, callàu; los càntichs d'alegría
ja no més pot sentir l'ànima mía;
ja sols entono fúnebres acorts;
y mentres qu'en la roja barretina
dels hèroes vius s'ostentan llors frondosos,
jo alsaré al cel mil himnes fervorosos
      per què ab palmes divines,
Deu premi concedesca als hèroes morts.

(del llibre Poesies Barcelona : Ilustració Catalana, 1908, pp. 19-23)