En el cas de Joan M. Monjo, prematurament desaparegut el 2007, es tracta de la recuperació definitiva d'un clàssic modern del dietarisme. L'edició del volum ha anat a cura de Mercè Climent i Juli Capilla i han aplegat, amb discreció i rigor, tota l'obra dietarística de Monjo entre el 1978 i el 2006 –publicada en volum, no recollida i inèdita– que es troba entre el llegat de l'autor dipositat a l'Arxiu de Gandia. Climent i Capilla han fet un bon servei a la literatura catalana en rescatar els dietaris de Monjo, perquè, per una banda, els papers editats eren introbables des de feia massa temps i, de l'altra, els inèdits representaran una sorpresa agradable per a la majoria dels lectors. Monjo, en el seu moment, era tot un referent del dietarisme català contemporani. En aquest sentit, només cal recordar que Oh!, publicat el 1980, va guanyar el premi Joanot Martorell. Els dietaris de Monjo han resistit el pas del temps i és de lamentar que la seva proposta estètica de naturalitat, autenticitat, creativitat i obertura del gènere no s'hagués escampat més i no hagués quallat més."

(Sam Abrams. "Dietaris contra el temps", El Punt Avui, 16 de juliol de 2017)