(Erotisme analític)

La narrativa eròtica és un joc. Un joc narratiu en què, com en tots els jocs, cal ajustar-se a certes regles i córrer certs riscos. El que el lector espera trobar en una novel·la eròtica és erotisme, i no se'l pot decebre. El que sí és lícit –i recomanable- és mirar de sorprendre'l.

A Anàlisi, l'erotisme és el fil conductor d'una història on es barreja l'humor i la reflexió filosòfica, on els personatges es barallen amb el seu inconscient i miren d'entendre la raó dels seus actes. L'acció d'Anàlisi se centra en la relació terapèutica entre el doctor Filós i la senyora Benaurat i, com saben els psicoanalistes, el que és fonamental en el procés terapèutic és el que passa entre l'analista i la seva pacient; tota la resta, tant el que li passa a la pacient fora de l'anàlisi com al doctor al marge de les sessions, és secundari.

En aquest sentit, el que és significatiu d'aquesta novel·la és que tota l'acció s'esdevingui dins d'un espai tancat, la consulta del Doctor Filós, i en una situació que no admet gaires canvis, la pacient al divan, el psicoanalista a la butaca, prenent notes. Tot i l'aparent inactivitat, els dos personatges "reals" de la novel·la interactuen intensament. Superposada a aquests personatges i a aquesta situació hi ha altres situacions i altres personatges de "segona generació", situacions i personatges creats ja sigui pel relat de la Isabel Benaurat o per les reflexions del doctor Filós. Cal suposar que la pacient és fidel a la veritat, que no tergiversa el que ha passat, però el fet és que en dóna una versió. No podem conèixer com són el marit o l'amant més que a través del retrat, necessàriament fragmentari que ella en fa. D'altra banda, quan el relat es focalitza en el Doctor Filós i ens ofereix el que ell imagina a partir del relat de la pacient, tenim la creació d'una nova realitat, una realitat de tercera generació.

Amb tot plegat, i sense oblidar mai que es tracta d'una novel·la eròtica, una novel·la, doncs, amb una voluntat explícita de jugar amb imatges sensuals, capaces de provocar excitació en el lector –o en la lectora–, el que es planteja és la relació entre la realitat i la creació, entre els diferents nivells de la realitat. Anàlisi, en aquest sentit, atorga tot el protagonisme a la paraula, a la virtut creadora del verb.