Autors i Autores

Josep M. Morreres

Pell bruna.

(Thriller juvenil)

Una noia d'origen magrebí que fuig de la policia, un jove enamoradís, un collar de brillants desaparegut, junt amb les sempre difícils relacions entre nois i noies i la rivalitat entre companys, són els elements bàsics que serveixen per teixir una trama amb ribets detectivescs.

En tornar d'una nit de gresca, el Llorenç –protagonista i narrador de la història- topa amb Rhimou, una noia magrebí que s'amaga de la policia. El Llorenç, sense pensar-s'ho gaire, l'amaga i l'ajuda a escapar. Bojament enamorat d'ella, fa tots els possible per tornar-la a trobar, cosa que el porta a assabentar-se del robatori d'un collar de brillants a casa d'uns amics on la noia servia.

Amb l'ajut de l'Óscar, un amic a mig camí entre el Doctor Watson i el Pepet Grill, el Llorenç no ha de fer front només a les exigències de la fugitiva, sinó a un seguit d'embolics amb diverses noies. Empès per un legítim afany de quedar bé amb tothom, de no ferir sensibilitats innecessàriament, el protagonista veurà com les coses se li compliquen i com va obrint darrera seu un deixant de ressentiments.

Pell bruna aborda les relacions erótico-sentimentals del jovent d'ara de forma planera i sense embuts. És evident que les relacions entre els nois i les noies han canviat, que ni les actituds ni els papers de cadascú son els mateixos, que ara es viu la sexualitat d'una forma més oberta i desinhibida i que la novel·la ha de reflectir-ho A través de la ficció novel·lesca es vol ser una aproximació desenfadada, festiva, amarada d'optimisme vital a la manera de relacionar-se dels joves, sense amagar, amb tot, els problemes i els conflictes que se'n deriven. En aquest sentit, l'erotisme juga un paper fonamental.

L'erotisme de Pell bruna no és una concessió, potser agosarada, al públic lector, sinó una exigència dels pressupòsits realistes. Els joves lectors se sentiran identificats amb les dèries dels protagonistes, veuran en les situacions que s'hi descriuen, sinó sempre allò que han viscut, com a mínim allò que han imaginat. La ironia i el sentit de l'humor amb què estan tractades aquestes situacions, no obstant, serveixen per introduir un cert distanciament i aturar qualsevol desviament no desitjat.

La novel·la planteja tangencialment el tema de la immigració i de la discriminació racial sense falsos moralismes. Fidel a l'afany de representar la realitat tal com és, sense idealitzacions mistificadores, l'autor enfronta els personatges als problemes i fa que en prenguin consciència, però els confereix les motivacions que li semblen més versemblants amb el seu caràcter.