(Relats introspectius)

Sense malícia està formada per dues narracions fins a cert punt complementàries, Sense malícia i Mar de fons: un punt de vista masculí i un femení; una percepció triomfadora i una de fracàs. El que tenen en comú, en qualsevol cas, és la seva voluntat d'explorar les zones obscures de l'ànima.

Escrita com una reflexió en primera persona, Sense malícia ens presenta un personatge que sembla estar de tornada de tot. Director cinematogràfic d'èxit, gelós de la seva intimitat i amb un prudent distanciament pel que fa a les dones i a les relacions sentimentals, l'Adrià Grau viu en una mena de torre d'ivori. La inesperada arribada de la Tània farà que es replantegi els seus supòsits alhora que el fa reviure el passat. A partir del desenllaç, el lector pot entendre el sentit de tot el relat: un cínic intent d’autojustificació.

Mar de fons és una narració en segona persona, com si es tractés de la veu de la pròpia consciència, que segueix el procés associatiu de la protagonista, a la recerca d'improbables respostes. Unes paraules feridores, pronunciades a la impensada, empenyen la protagonista, l'Alba, a un exercici introspectiu. Les dificultats de relació, la manca d'acceptació d'ella mateixa, els traumes infantils són els fils que teixeixen la tela de la infelicitat.