Ramon Muntaner
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

La biografia de Ramon Muntaner és relativament fàcil de refer a través de la seva pròpia crònica, així com d'alguns documents d'arxiu. Neix a Peralada, a l'Alt Empordà, l'any 1265.

Fill de Joan Muntaner i d'una dama de llinatge Sesfàbregues, als nou anys pot conèixer de prop els reis Jaume I i Alfons X, albergats a la casa del seu pare. Aquest fet el marca de manera decisiva, tal i com ell mateix relata a la seva obra, al capítol segon de la Crònica: "E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme com jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l'alberg de mon pare, En Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d'aquell lloc e era al cap de la plaça". D'aquesta manera, esdevé un fervent seguidor i apologeta de la reialesa. Pocs mesos després, amb deu anys, acompanya Pere el Gran a París i allà s'entrevista amb el rei Felip l'Ardit de França. Quan comptava amb vint anys d'edat, el juny de 1285, la seva localitat natal és destruïda per les tropes franceses i després d'aquest any ja no torna a Peralada. Malgrat que no sabem del cert a què es dedica a partir d'aquest moment, sembla que acompanya Roger de Llúria i pren part en la conquesta de Menorca entre el novembre de 1286 i el març de 1287.

Entre els anys 1287 i 1300 Ramon Muntaner esdevé ciutadà de Mallorca, on passa a viure. L'any 1301 va a Sicília a defensar un sector de Messina durant el setge de la ciutat per part de Robert de Nàpols i el 1302 s'embarca cap a Orient, sota les ordres de Roger de Flor, amb funcions tant administratives —principalment— com militars. L'any 1309 demana permís per tornar a Catalunya per casar-se amb una dama valenciana a qui havia donat la paraula de matrimoni deu anys abans i, un cop enllestits els preparatius per a les noces, és nomenat capità de l'illa de Djerba, al nord d'Àfrica, on exerceix el càrrec fins l'any 1311. Aquest mateix any es casa, a València, i al cap de pocs dies torna a Djerba amb la seva família i fins el 1314. Del matrimoni en neixen dos fills, Martí i Macari, i una filla, Caterina. L'any 1315 és l'encarregat del trasllat —des de Catània a Perpinyà— i la cura de l'infant Jaume, futur Jaume III de Mallorca i fill de Ferran de Mallorca i d'Isabel de Sabran. L'infant, de només quatre mesos en aquell moment, esdevindria més tard el que seria el darrer rei de Mallorca. L'any 1325, Ramon Muntaner comença a redactar la Crònica a la seva alqueria de Xilvella, a l'Horta de València; obra que escriu durant els tres anys següents. Amb tot, l'any 1332 torna a Mallorca per servir el nou rei Jaume III, per qui és nomenat cavaller, i mor a Eivissa l'any 1336.

La Crònica —o llibre, com en diu el propi autor— relata els regnats dels monarques que el cronista coneix personalment al llarg de la seva vida com són Jaume I —d'ençà del seu engendrament—, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II i Alfons el Benigne —fins la seva coronació—, així com dels reis coetanis de Mallorca i Sicília. Parlem, doncs, del període històric que comprèn des de l'any 1208 i fins el 1328, del qual Muntaner en deixa testimoni a partir d'un escrit exemplar i canònic d'enorme càrrega d'exaltació patriòtica. L'autor parla, d'aquesta manera, d'allò que ell mateix ha presenciat i ho fa dirigint-se contínuament al públic que l'haurà d'escoltar i amb l'objectiu, també, de ser escoltat pels reis i prínceps d'Aragó. A la Crònica es glorifiquen, en definitiva, aquells episodis excepcionals i dignes de ser recordats.

Per tal d'aconseguir aquesta interacció amb el públic, desenvolupa la narració d'una manera àgil i directa, mitjançant un continu exercici de preguntes i respostes. Així, el "Què us diré?" és un recurs característic i constant del relat de l'autor, per bé que és un recurs joglaresc, ja utilitzat en les cançons de gesta. Dins de la Crònica, al capítol 272, trobem El Sermó, poema escrit prèviament, l'any 1322, a la manera, justament, de les cançons de gesta i encara impregnat de provençalisme.



--------------------



Cavallers catalans de finals del segle XIII o començament del XIV. Detall de les pintures murals del Tinell de Barcelona, extret de Història de la literatura catalana [Part antiga. Primer volum]. Barcelona: Ariel, 1964, p. 451.
+ ampliar






Pàgina primera del manuscrit de la Crònica de Ramon Muntaner conservat a a la Biblioteca Universitaria de Catània. Extret de Història de la literatura catalana [Part antiga. Primer volum]. Barcelona: Ariel, 1964, p. 477.
+ ampliar