"A cavall entre la introspecció psicològica i el balanç sentimental, Helena ens deixa finalment, feta la tria i tancat el capítol, una lleugera impressió de melangia: sembla que el narrador sent que aquells dies en què va viure amb tanta intensitat se li han escapat de les mans com un fum inefable i, en reviure'ls tot maldant per explicar-se'ls, no es pot estar d'una agredolça nostàlgia. No se n'ha de preocupar massa, però. Es tracta, en definitiva, d'un altre mal universal."

(Josep Vicent Frechina: "Petita aventura sentimental", L'Aljamia, núm. 11, 1997)