[...] La versió "corregida i ampliada" del recull ha vist de nou la llum, amb relats que abasten dues dècades, entre els anys 1981 i 2001. «En un principi, la idea era traure els contes que no s'havien publicat però després va sorgir fer Els somnis possibles ampliat», explica Penya, que confessa haver-se sentit engrescat en aquesta tasca pel seu editor, Manel Alonso [...]. En acabar, el procés no sols va incloure l'ampliació del que ja estava publicat, sinó també la correcció. «Sóc un autor a qui li agrada recrear-me, treballar, eliminar coses, afegir-ne unes altres... La forma és una preocupació per a mi. Tot i això, l'esquelet de les narracions es manté», adverteix Penya, i fins i tot explica que és possible trobar un fil conductor d'unió entre els relats. «Els contes no tenien un afany d'unitat, però sembla que ells mateixos han convergit en una certa unitat», diu, i afig que els escriptors «sempre busquem algun fil conductor» que en aquest cas «no és donat per la continuïtat en el temps, sinó per la recerca de l'irreal o de l'absurd en la realitat, per la recerca d'una atmosfera de poesia i pel reflex de l'angoixa del món actual».

[...] L'autor té una certa fixació per la narrativa breu com a element d'expressió. «El conte és un gènere que està menystingut, però la veritat és que hi trobe una gran intensitat. En poques paraules es poden dir moltes coses, llançar molts missatges i descobrir molts aspectes de l'ànima que en una novel·la es dispersarien, tot i que també he de dir que és un gènere que m'estime molt», comenta [...]. Sobre el contingut dels contes, Penya argumenta que, a més d'una manera de sondejar l'absurd de la realitat, els considera una mena de recerca sobre l'essència dels humans. «Milan Kundera diu que el que es percep a través de la narrativa sobre l'ànima humana és superior al que poden descobrir els mateixos psiquiatres», assenyala. 

[...] El que no es pot deduir de tot l'anterior és que Els somnis possibles siga un volum fàcil de llegir. «No és un llibre per al gran públic», confirma Penya, «sinó que va dirigit a aquells lectors que gaudeixen de la lectura amb un cert esforç intel·lectual». Els lectors. La paraula màgica suggereix preguntes sobre l'estat de la literatura en valencià. «La nostra literatura funciona; el que no funciona és el país. Tenim una literatura homologable a la de qualsevol nació del món i, si tinguérem un estat darrere que ens donara suport, possiblement funcionaria millor», assegura. I conclou afirmant: «A pesar que el poder polític hi està en contra, gaudim d'una literatura molt interessant i homologable».

(Xavier Aliaga: "Somnis ampliats i corregits", El País. "Quadern", 1 de maig de 2008)