"[...] Amb la destresa i laboriositat amb què ens té acostumats l'escriptor de Rafelbunyol —cada paraula amb què omple una frase mereix sempre tota la seua amatent consideració—, ha deixat en tot moment que el personatge de la novel·la, Rama, hi fluïsca lliurement, deixant-lo que les pors i les esperances de trobar un ésser humà caminant per l'infern terrenal s'hi manifesten sense cap mena de complex. Rama ens conta la seua història amb cruesa i bondat, tot i les humiliacions viscudes, adobat amb la saviesa i la tolerància que li ha fet guanyar l'escola de la vida. Són les memòries d'un home orfe de tendreses i paraules amables que visqué l'exaltació d'una república que s'infiltrà en les venes de la societat amb il·lusió i quimera; la ràbia i la sofrença d'una acarnissada guerra entre germans i veïns; i, sobretot, la solitud i la impotència que deixà una postguerra d'espanyaportes i venjatius vencedors."

(Hermini Pérez i Edo: "Una història dins la Història: memòries de solitud", Saó, núm. 299, octubre de 2005)