Frederic Soler
(Serafí Pitarra)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

Teatre: ¡O rei o res!

¡O REI O RES!

Acte Primer

LA FLOR DESPULLADA

La acció en lo sigle XV. Rica cambra del palau dels comtes d'Urgell. Al fondo, una galería d'alt d'una escalinata que sia practicable; grans finestrals, un á cada costat, en primer terme. Damunt d'una taula molts pergamins y llibres. En segon terme lo trono, aprop del qual y damunt coixins de vellut, hi haurá una corona comtal. Es de nit; la escena il-luminada. Trofeus y armas per tot.


ESCENA PRIMERA

D. JAUME, FLUVIÁ, LUNA, FRA BENET.

(Lo primer sentat al costat de la taula, Fra Benet a l'altre. Fluviá y Luna drets.)

D. JAUME: Nobles senyors, escoltaume:
jo sé bé que 'm sou lleals,
y tocant á n'est assumpto
me podreu dir la vritat.
Só aquell á qui la corona
d'aquestos regnes pertany?
Só aquell á qui's refería
lo rey en Martí lo Humá
quant estantne en la agonía,
y més que ab mots, ab senyals
digué que fós rey d'est regne
aquell á qui en dret tocás?
Jo crech que sí... crech que'm toca,
mes podría esta obcecat,
[10] y per xó paré us demano.
FLUVIÁ: Vostre dret, bon Comte, es clar
com ho es lo sol á mitxdía.
LUNA: Jo de vos me crech vassall.
D. JAUME: Aquí tinch copia de l'acta
que en Valldonzella 's firmá
quant lo rey Martí...
FRA. BENET: Requiescat.
FLUVIÁ: Lo trono á vos vos pertany.
FRA. BENET: Vos, á més, del Rey en vida,
ja vareu serne nombrat
de sos regnes y dominis
procurador general;
tal cárrech en nostra terra
en totstemps se sol donar
al fill primogénit; ergo
dantvos á vos cárrech tal,
en vos son successor veya
lo rey en Martí l'Humá.
D. JAUME: Aixís donchs, creyeu vosaltres
que puch ab rahó esperar
que 'l Parlament que 's trobava
no fa molt reunit en Casp,
per donar rey á aquets pobles,
mon dret regoneixerá?
FLUVIÁ: May ho he duptat.
LUNA: Ni jo ho dupto.
D. JAUME: A vos, pare, qué us apar?
FRA. BENET: Que 'l dret es vostre, y espero
que en que 'l teniu convindrá
lo Parlament, si bé es cosa
que per ara sols Déu sap.
D. JAUM. Ho acertas donchs, mare mía! (Joyós.)
meu es lo dret... sí... es vritat.
Y ab tot, jo no tinch confiansa.
En Vicens Ferré... Aquest Sant! (Concentrat.)
me persegueix ab tanta ira,
y sa influencia es ja tal...
FLUVIÁ: Prompte sabrém bonas novas.
D. JAUME: Ah! Las novas tardan tant!
LUNA: No ha passat, senyor, encara
la hora fixada.
D. JAUME: (Alentantse.) Es vritat.
Quant diferent compta l'home
segons sent lo goig ó 'l plany!
Jo he passat anys com estonas,
y ara estas sigles se 'm fan.

(Va a mirar al finestral ab ansietat.)

Res! Déu meu! Lo missatger
per aquell coll al passar
deu encendrer la fogata,
de sa vinguda senyal.
Tot está fosch. Ab motiu
comenso á desesperar.
Mes, nobles senyors, digaume:
Qué deuría fer, si acás
fos en contra meu lo fallo;
si á un altre 'l ceptre fos dat?
Deuría jo subjectarme?
Deuría abaixar lo cap?
FLUVIÁ: Apartau tan trista idea.
D. JAUME: Mes si fós!
FLUVIÁ: Si fós, es clar.
LUNA: Un caballer ab sa espasa
escriu lo seu dret!
FLUVIÁ: Cabal!
Quant se vol solidar l'honra,
la contracta 's firma ab sanch!
D. JAUME: Es dir donchs que...

(Uns quants versos abans havía aparegut en la galería del fondo Dona Margarida, mirant fixament al cel, com si observás algun astre, y al arribar al últim, ja ha baixat al prosceni.)

(Acte I, Escena 1 de ¡O rei o res!, 1866)



--------------------



Coberta de l'obra ¡O rei o res!