"Para de beure, Daniel. Para. No serveix de res. No pots oblidar i no oblidaràs, que tinguis o no la llengua pastosa i ulleres moradenques al voltant dels ulls, que l'alcohol et faci rodar el cap i et posi l'estómac com una pedra... Mai no et descuidaràs d'aquell temps. Mai no podràs aguantar la desfilada de la Guàrdia i el soroll de les botes a pas de càrrega. Mai no podràs esborrar del teu poncho la sang que l'ha tenyit d'un altre color que el seu. [...]
Pablo Neruda. Ja l'havien matat. I entre els primers després d'Allende. Aquell enterro! La seua Isla Negra plena dels sicaris amb fusells metralladors. Cap seguici. Matilde, la seua companya, uns amics, uns pocs periodistes i els esbirros. El taüt de fusta blanca, taüt de pobre, una simple caixa posada sobre quatre cadires... La seua biblioteca, regirada cap per avall, un terrabastall, ai, el dolor de veure això, amb els llibres que cremaven al mig. A la seua pròpia casa, els enemics. I l'arma, al punt de dalt. Ni el respecte de la mort. De sobte, un cant. Contra aquella indecència. Contra aquella violació impiua, el cant de la revolució, entonat tot seguit pels amics i els periodistes, el puny alçat, en homenatge al poeta."

(De "Para de beure, Daniel...", dins del llibre Una dona t'escriu. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2005, p. 17-18)

* * *

"L'home mor i es dilueix i ningú no el coneix tu tampoc no el coneixes tu tampoc no et coneixes tu tampoc no els coneixes aquests caps flor de jovent destí d'home per complir manyagueries de viola en contrapunt estrafolles florides de gràcia calzes suaus inclinant-se l'un vers l'altre boques boques boques estridències a vegades mel i desig de boca oferta encarnada rosa roses rosa roses rosses roses negres ànima i carn cors cors esbatanats tots siguin de clavells mascles o de clavells transvestits tendres femelles clavellines amable contrarèplica contrarevolució convivències alliberada societat insegregable contrapàs contradansa laralalà turututut xiribiribí no ploris no no ploris gaire ballen les titelles ballen el vicis ballen les fingides virtuts ballen mundanes magnòlies de setí abraçades a lliris erectes davant un badiu de margaridetes i orquídies com ocells exòtics ben aviat caps canosos d'una derisòria neu impura destí d'home acomplert ja sense saber el per què per més explicacions que busquin s'ou remoreja calla crida xiscla la terrible incògnita que espelleix a la cel·la dels manicomis abrigada darrera unes portes que separen diuen dos mons que pertanyen al mateix món l'única veritat on s'ensorra l'opinió teva i la de l'altre la contrària i la pariona l'espasa i el violí la carícia i l'ofensa la pluja i els vents tots els vents unilaterals o conjuminats de qualque costat que bufin d'aquí i d'allà i fins d'altres planetes amb la pols la pols la pols còsmica i multimil·lenària la POLS la POLS que tot ho venç."

(De "Ce n'est rien...", dins del llibre Una dona t'escriu. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2005, p. 25-26)

* * *

"Paulina, no en saps de llegir... i t'escric. Una dona t'escriu. Tintes de sang inquieta rebolcant-se en llibretes amagades en el secret del calaix de l'armari. Llibretes nocturnes. T'escriu de lluny estant, lluny dins la llengua remota, lluny dins la tarda, al cim del camí feiner del dia, quan el cel enfosquit ha girat a negre. Altrament no seria possible. T'escriu a la nit quan els de casa no saben res més d'ella, sola enfront del full blanc, encongida en la seua aventura subterrània, tímida però constant. I infausta. Es mor de mala ferida, es mor de massa cantar enmig de massa migrat fullatge. La vida l'ha matada i ella, de nit, mata la vida. Escriu. I llavors passa com si, sortint d'un temps borrascós, entrés a navegar en bona mar.
Tu, Paulina, no llegeixes encara. Els teus ulls a punta de vida no en saben de donar un cop de porta a la plana d'un llibre, no en saben de deixar enrere l'itinerari d'una frase. T'empasses la vida a glops de llet, l'agafes a tempteigs, però no t'ennegreixes pas encara els ulls amb la tinta..."

(De "Una dona t'escriu", dins d'Una dona t'escriu. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2005, p. 27)