Autors i Autores

Valerià Pujol
1952-1992

Castellano

Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, 1952-1992). Poeta, narrador, profesor, político y activista. Es una figura relevante de la generación de los setenta y un renovador de la literatura catalana. Aunque padece los efectos de la poliomielitis y muere prematuramente, es autor de una obra extensa y reconocida por la crítica.

Publica los poemarios El crit i la paraula (1973), Tricefàl·lia (1975, con Salvador Solé y Joan Font-Foni), Doble fons (1977), Destinatari d'albes (1980), Limito al nord només amb el teu sexe (1981), La trista veu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal (1984, Premi Carles Riba de poesia), La xarxa del númida (1986) y Els breus estius (1989).

En el campo de la narrativa, la primera novela, Interruptus (1982), obtiene el Premi Documenta (1981) y el Premi de la Crítica de narrativa catalana (1983). Publica las recopilaciones de relatos Mantis i altres transformacions (1983), Els conys saborosos (1986) y Terra de crims (1987). El 1991, da a conocer su última novela, Palmira.

Fue socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la que fue vocal por el Principat desde el 1989 hasta el 1992.




Página elaborada por Irene Zurrón Servera para la AELC.
Documentación y fotografías: Familia Pujol Vallbona.