(rosat)
el paisatge és una partitura
que toques sense violí
rosat és el color
que s'endevina

allà on circula l'àngel
Paul Klee posa el pinzell

(escoli 12)
separar amb la mà el cortinatge als ulls absorts sent un cant
llunyanament reflectit
dins l'espai sense profunditat l'altra figura seu girant
furiosament la testa mirall
d'un vell carrer fos en un sol clam múltiple rosada soledat
espectacle d'un canviant
estol d'ombres grisenques trencament de cristalls i peces de falsa
seda l'arquitectura
prismàtica de les cases cim del verd que s'ajeu i es repenja rosa
enroscat romaní
olorós i xiprers com espases enlaire cavalcant per nuvolades
blanques ombres de
rosa sostingut clous els ulls i sobre camps imaginats observes els
moviments d'uns signes
tremolosament foscos desxifrar aquest missatge escales amunt al
cim de la torre més
alta no fruites de pell turgent rosa auroral dels cossos nus la
mà de dits oberts
sostenint la cortina temps astorat freu del record rosa pàl·lid
dels llavis i vibrant
de les galtes al toc del vent desembre clar com un vidre s'enfila
el fum amunt
enllà del riu i les paraules falsos arbres florits es fonen i
s'encenen sobre l'aigua
núvols rosats trenant-se aire solcat d'ocells quin crit de goig
s'escampa entre
campanes jorn resplendent

hi ha un temps callat en què les fulles neixen
la finestra és un mirall on et transformes en núvol
un espai contingut en un altre
el so del tren transforma el paisatge
salten les cireres entorn de l'ampolla
el rostre expectant de les coses
contactes irisats
la compacta qualitat d'un cos
la pols de guix del silenci
els camins són els jocs del destí
atzar i vent damunt la plana blanca
arrels o àncores
espurneig estel·lar al fons dels ulls
els límits inconcrets del matí
circulen les lletres damunt el paper
asseure's al parapet del pont
l'halo lluminós de la sorpresa
el pes crispat del pinzell
ones d'un altre viatge
la distància és un braçat d'esperes
fondre's en un mateix
arredossada al temps
joiosa i furient com una guspira
incògnita apressant de l'espai buit
ales o sabates
ganivet de la nit
el tall refulgent d'una mirada
l'ombra dels pensaments damunt les coses
estelles dels records
hi ha un temps de cants entre les fulles

(Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999. Barcelona: Proa, 2000)

* * *

PRESENT

damunt la roca roja
percudeix
el cant encès
de la cigala

PAPALLONA

damunt la pedra es posa
la papallona
groga

VEU

alces la veu
com una branca verda enmig
del camp desert

espai tancat
arbres o mans
la nit s'enfila sons amunt
el cos
platja de llum onades
somni encerclat
constància de penombres

entreobres el somriure
un instant que il.lumina
l'aire
arc de sageta blanca
l'hora del somni és
inici o cascada
ara i aquí sens ombra 

(Hoste del dia. Barcelona: Columna, 1994)

* * *

En la nit xiscla el vent finestra enllà
estrelles i planetes com un vel
destil·len fred silenci al fons del cel
cerco la veu la teva veu en va

On ets pètal de rosa mut anhel
ull resplendent on ets on anirà
oh neu cavall poruc la meva mà
quan tiba fort el fil de l'alt estel

Al més profund del pou quin llum espera
ningú no sap quan plou per on navega
una passa endavant una endarrere

Però la veu tan lluny el vent l'ofega
branda amb delit les fulles la palmera
davant un núvol blanc el somni brega
 

I la besllum dibuixa enmig dels arbres
estranyes formes breus i papallones
d'un groc fosforescent les breus estones
s'adormen ran de mar platges i marbres

blancs i roses algú prepara fones
a punt de lluita quan en altes cambres
en l'or de la penombra càlids ambres
fets deessa de carn breu acarones

i entre la boira creix flor de cristall
quan en la cambra el nu rera el mirall
a l'altre nu copia amb gest subtil

ja sota l'arbre blanc cauen les pomes
s'inicia l'alt vol de mans i plomes
mentre de cada llavi en neixen mil

(Quan ombra i ombra encaixen malament, 1973)