Una ombra fosca s'esmuny pels tortuosos calls de Barcelona. La minvada llum violada del capvespre fa conxorxa amb el seu desig de passar desapercebuda. Arrossegada per una plataforma invisible, no camina, sembla lliscar damunt les humides llambordes que no tenen temps de copsar-ne el silent però decidit trepig.

És una dona. No és una dona qualsevol, però. Anfosa de Castellnou —aquest és el seu nom— és una de les donzelles de la duquessa de Montblanc, Maria de Luna, l'esposa del duc, Martí, el germà del rei Joan, que acaba de morir.

Els finestrons de les cases s'entreobren per observar qui passa pel carrer. Impossible reconèixer qui és, embolcallada com va la dama pel fi però opac mantell de damasc blau marí que es confon amb la nit gairebé acabada d'estrenar.

Fa vent, un vent furient de primavera que xiula retrets i empeny flaires de mort antiga i recent. Les ferides inferides als jueus, malgrat que ja han passat cinc anys d'ençà dels assalts als calls barcelonins, encara són obertes. Qualsevol persona aliena al barri és sospitosa i susceptible de ser temuda. I quan algun desconegut hi entra, tothom opta per recollir-se a dins les cases.

(Fragment inicial del llibre Intrigues de palau. Barcelona: Columna, 2006, p. 23)