PRELUDI
1468

Ell tenia un secret, un de molt important.

Aviat vaig intuir que el corsari Joan Colom ocultava una intenció, un objectiu ben determinat. Com si fos un joc, em vaig proposar descobrir quin era; potser ho feia que llavors jo era molt jove, només tenia tretze anys.

No era gens fàcil fer-li preguntes, perquè era reservat i poc parlador, però vaig aconseguir guanyar-me la seva confiança.

—No t'impacientis, Guerau —em deia adonant-se del meu afany per saber de tot—, que el camí del coneixement és molt llarg i cal anar pas a pas.

Potser sí, i per això vaig aprendre a callar i a escoltar per més que desitjava fer via. Vaig procurar estar atent, orelles i vista ben alertes, a la recerca de qualsevol dada que m'indiqués què amagava.

Sovint, quan la tarda moria entre les minses llums del capvespre, s'acostava al mar, ja fos al port o a la platja, perquè tot depenia d'on haguéssim atracat. Dempeus, com si esperés l'arribada d'una nau, esguardava la línia de l'horitzó, una línia que traspassava amb el pensament. L'Almirall, que és així com més m'agrada anomenar-lo, s'hi podia estar hores d'aquesta manera, tot sol, només acompanyat de les pròpies reflexions. L'actitud tranquil·la i contemplativa d'aquelles estones contrastava amb l'intens tràfec de l'activitat marinera que governava la seva vida. I també amb la seva edat, perquè era un home jove que encara no havia complert els vint-i-cinc anys.

Quan sojornàvem a algun poble o ciutat, mentre que la majoria de la tripulació se n'anava de gresca a les tavernes, a beure vi o a la recerca de dones, l'Almirall o bé es quedava al vaixell, llegint, estudiant o fent anotacions, o bé se n'anava a la vora del mar. Ben a prop de la riba, deixava la mirada fixa en l'anar i venir de les onades que bressolaven les seves cavil·lacions.

Jo, que només era un grumet, així que en tenia oportunitat el seguia i l'observava tot procurant de no molestar. I ell, com que no el destorbava, consentia la meva presència.

(Fragment del llibre L'enigma Colom. Barcelona: Columna, 2014, p. 19-20)