EL DESDICHADO

Jo sóc el tenebrós, el vidu, el sens-consol,
El príncep d'Aquitània de la torre abolida:
Se m'ha mort l'estel únic, i al llaüt constel·lat
Duc marcat el Sol negre de la Melancolia.

En la nit de la tomba, tu que m'has dat conhort,
Retorna'm el Posílip i el mar que bressa Itàlia,
La flor que tant plaïa al meu cor desolat,
I el parral on el pàmpol amb la rosa s'alia.

Sóc Amor o sóc Febus?... Lusignan o Biron?
Tinc el front roig encara del besar de la reina;
He somiat dins l'antre on neda la sirena...

I dos cops vencedor he creuat l'Aqueront:
Tan aviat cantant amb la lira d'Orfeu
Els sospirs de la santa com els crits de la fada.

(Del llibre Les quimeres i altres poemes, de Gérard de Nerval [trad. d'Alfred Sargatal]. Barcelona: Llibres del Mall, 1976, p. 34)

* * *

ÀRTEMIS

La Tretzena revé... És encar la primera;
I és l'única sempre, o és l'unic moment:
Car ets tu, reina, tu!, la primera o darrera?
Ets tu, rei, oh tu!, l'únic o ets el darrer amant?...

Estimeu qui us va amar del bressol a la tomba;
La que només jo amava m'estima tendra encar:
És la mort, o la morta... Oh delit! Oh turment!
La rosa que ella té, és la flor Malva vera.

Santa napolitana de mans plenes de focs,
Rosa de cor morat, oh flor de santa Gúdula:
Has trobat ja la creu en el desert dels cels?

Roses blanques, caieu! Ens insulteu els déus;
Caieu, fantasmes blancs, d'aquest cel abrandat:
—La santa de l'abisme és més santa als meus ulls!

(Del llibre Les quimeres i altres poemes, de Gérard de Nerval [trad. d'Alfred Sargatal]. Barcelona: Llibres del Mall, 1976, p. 39)