De Famagusta a Antofagasta recull l'última producció narrativa de Sarsanedas i diversos contes no publicats en forma d'aplec. Les històries de l'autor, amarades de subtilitat, discorren aparentment amables, però un filet d'ironia, bonhomiós o sorneguer, hi corre paral·lelament i l'estil, culte i planer alhora, marca un ritme personal inconfusible, que el bon lector sap recollir amb plaer, per això no ens l'acabem de creure quan, amb senzillesa, ens diu del que ens ofereix que "es tracta només de papers, paraules, ganyotes, petites monjoies deixades al marge del camí. Perquè una llarga tradició ens ha educat a creure que hi ha camí".