Malgrat la seva localització a Mallorca, i concretament a Ciutat, l'interès d'aquest treball depassa el públic insular, perquè no hi ha dubte que la problemàtica que presenta no és exclusiva del poble mallorquí. Amb poques excepcions, reflecteix una mentalitat molt estesa a grans zones del nostre país.

Al llarg del llibre, i en forma de capítols separats, com correspon a la seva gènesi periodística, desfilen una sèrie de problemes: el barraquisme, la situació social de la dona, els homes sense feina, el desconeixement de la nostra història i dels que l'han forjada, la crisi del turisme, la despreocupació per la política, i dos temes aparentment marginals que així mateix donen lloc a reflexions ben interessants: els aspectes econòmics de la mort, i l'existència de diverses religions dins la societat mallorquina. Paral·lelament, desfilen també les opinions que la gent té de cada un d'aquests temes.

Dins cada capítol l'estructura és sempre la mateixa. La primera part, més extensa, és destinada a presentar el problema. Unes vegades l'autor usa trossos dels seus diàlegs amb la gent, presenta fets o persones, i sovint demostra unes qualitats de narrador ben apreciables. Altres vegades, amb una mica de desordre, fa les seves pròpies consideracions sobre el tema, donant al llibre una forta intenció polèmica, més aviat diríem provocativa de sensibilitat del lector. Perquè és evident que estam molt lluny de l'assaig sociològic asèptic, on es deixa que siguin les dades objectives les que parlin per elles mateixes, i l'autor, almenys teòricament, es limita a treure'n unes conclusions. Aquí els fets vénen prejutjats a través de la personal òptica inconformista de l'autor, que sap per endavant que les seves opinions no coincidiran amb les que la gent manifesta, i vol fer-les servir de contrast.

Després arriba la segona part del capítol, on la gent del carrer assoleix el rang de protagonista a través dels resultats de l'enquesta. I de cop ens adonam que el problema que intenta mostrar-nos l'autor no és el que fins llavors havia estat objecte de les seves reflexions, sinó tot un altre: la reacció que aquell problema provoca sobre la gent del carrer.

(Francesc Moll Marquès. "Pròleg", dins SERRA, Antoni: Gent del Carrer. Palma de Mallorca: Moll, 1971 p. 7-9)