En el seu dietari Notes i records, Maurici Serrahima hi aplegava tota mena de reflexions i de records: les relacions familiars i d'amistat; l'activitat professional; el viure quotidià d'un home compromès en el camp social, religiós i polític; i, sobretot, el seu pensament íntim, les seves opinions personals sobre un a temàtica diversa (escriu amb coneixement de causa de filologia, literatura, art, música, cinema, filosofia, teologia, política, sociologia...).

En les primeres edicions de l'any 1972, les circumstàncies polítiques del moment li van imposar una fèrria autocensura —complementada per la censura— que el van obligar a modificar la redacció de molts paràgrafs, i, sobretot, a deixar inèdita una part molt important —tal vegada, la més interessant— del manuscrit de les seves Notes i records. Per raons polítiques, evidentment —érem, encara, en plena època franquista—, però també per raons sentimentals; per aquella temença a no ferir susceptibilitats quan feia referència a persones i situacions, «moltes d'elles, prou delicades». Ara, aprofitem la celebració del centenari del seu naixement per fer públic tot aquell material que va haver de ser ignorat en aquells moments.

(Sinopsi a l'edició de 2003)