A través de la seva columna a l'Avui, Isabel-Clara Simó diu en veu alta, sense mossegar-se la llengua, allò que molts pensem. Valenta. mordaç i irònica, és un ariet fi en la defensa de les llibertats individuals i col·lectives.

Sempre preocupada pels drets dels oprimits (nacions, dones, immigrants, homosexuals…), els seus articles sovint són de denúncia i reivindicatius. Mostra amb l'exemple de notícies i anècdotes quotidianes l'absurd i les injustícies de la societat actual i planteja preguntes aparentment senzilles però que posen el dit a la nafra de les grans qüestions. Dotada d'una sòlida cultura, ens comenta els llibres que llegeix, la música que sent i la pintura que veu. I tot sovint, amb un fi sentit de l'humor.

Isabel-Clara Simó es mulla, s'indigna, opina i no deixa mai indiferent. La legió de lectors que la segueixen així ho certifiquen.

(Sinopsi)