El llibre és, com els altres que Susanna havia publicat abans, una mirada lúcida, lluminosa i, per què no dir-ho, elegant i delicadament hedonista, al seu dia a dia. Reconec que sempre m’ha fascinat la gent que, com ell, té la capacitat de fer moltes coses i de saber explicar-les amb rigor, propietat i una certa poètica que ho acaba arrodonint tot i que aporta aquell plus de qüestió seriosa, interessant i transcendent encara que l’acció que s’explica sigui d’una importància de vegades mínima. I de fet no es tracta de trivialitzar les coses, sinó més aviat de tot el contrari, de proporcionar-los grandesa, monumentalitat i importància més enllà de les pròpies fronteres on es desenvolupen. I en això Susanna era tot un mestre.

Jordi Cervera: "'L’any més inesperat", El Punt Avui (8 novembre 2024). En línia.

* * *

Paral·lelament a la seva obra poètica, Àlex Susanna va desenvolupant, des de fa més de trenta anys, un notable corpus dietarístic en què la reflexió moral sobre la vida i la descripció de la naturalesa (quines pàgines tan destacades, en aquest sentit!) conviuen amb els seus aguts apunts culturals, amb esments a una gran varietat d’expressions artístiques: la literatura, per descomptat, però també les arts plàstiques, l’arquitectura o el cinema. Susanna ha menat, de mitjan anys vuitanta ençà, una intensa activitat com a editor, primer, i com a gestor cultural, després. És, per naturalesa, un esperit inquiet, que mira d’estar al dia de tot el que es cou culturalment no sols al país, sinó també enllà de les nostres fronteres.

Jordi Llavina: "Contra la pandèmia", La República, núm. 234 (12-18 novembre 2022). En línia.

* * *

Àlex Susanna ha bastit, amb els anys, una obra extensa que mira d’oferir el que la citació inicial de la poeta afroamericana Lucille Clifton assevera: la poesia no és només una qüestió de llenguatge, sinó que forma part d’això que en diem vida. La poesia depassaria l’àmbit que li fa de suport, el llenguatge, per esdevenir i acabar sent una qüestió de vida. Fou Pere Rovira qui va dir, ja fa uns anys, precisament, que la vida és la vida, i la literatura, literatura. No és que el poema parli de la vida, de la vida viscuda; és que el poema ha de constituir un nucli d’experiència per si mateix, i això no implica en cap cas sacralitzar el llenguatge poètic. Fins i tot quan és discursiva, la poesia mai no hauria de discursejar. Ben apresa la lliçó dels crepuscolari italians.

Susanna és com el malabarista que maneja els seus atuells, juga en aquella fina frontera que separa allò sublim d’allò banal. Mestre en l’art de no apartar-se del terreny de l’anècdota, el tema del seu recull són els anys viscuts “sense excusa” (com els havia batejat el poeta i editor Carlos Barral). 

Víctor Obiols: "El jardí del confort", Ara, (12 novembre 2016). En línia. 

* * *

El primer poema es titula "Costum" i, seguint la cita del pintor Vermeer que encapçala el llibre, Susanna dibuixa la seva poètica: conciliar l’home amb la realitat que l’envolta. La intrusió en la natura, els diccionaris humans que resolen enigmes impossibles, el propòsit de saber-ho tot (fins i tot allò més ocult), l’ajuda d’una visió "fulminant o discreta" que ens ajuda a significar, la satisfacció instantània del desig, la intempèrie d’una existència desconeguda i capriciosa, la incertesa només resolta a través dels llibres i la necessitat d’indagació permanent: som éssers que amb el temps aprenem a mirar.

La promiscuïtat de Susanna no és llibertinatge sexual. El poeta té més taules i s’inclina vers la lletra, vers una proliferació artística basada en la combinatòria i la teoria de la relativitat. El llibre celebra la vida viscuda, sentida, alliberadora de les seccions estanques. Al poema que dona títol al llibre, el poeta fa referència a la situació idíl·lica en què "gèneres, llengües / i moviments conviuen / de manera promíscua, / com si entre ells no hi hagués / ja gaires, diferències / sinó el gust creixent / d’anar-se barrejant".

El primer que ens ve al cap quan sentim parlar de promiscuïtat és el sexe, i al llibre també ocupa una capa central. El desig és l’estat permanent d’inquietud positiva i de ganes de viure, i també és el visitant intempestiu que permet crear mons, un "prim cordó umbilical" que facilita l’entesa i apropa solituds.

Àlex Susanna ens regala uns poemes d’amor a l’amor, a la poesia i a la quotidiana vida feta d’instants pacífics i de balls de volves que endomassen els carrers: "Tota la ciutat, una pàgina en blanc".

Anna Carreras: "Poetes en el seu millor moment", La Vanguardia. Culturas, núm. 498 (4 gener 2012). En línia.