S'ha parlat en diverses ocasions del "fenomen Vallverdú" i és ja el moment també de determinar-ne el seu abast. Si a aquesta quarantena de novel·les hi afegim el conjunt de contes –més de setanta–, les obres de teatre –una vintena– i altres escrits dispersos, ens trobem davant d'una obra infantil i juvenil que passa ja de les quatre mil pàgines i que per la quantitat i la qualitat situen l'escriptor en un lloc destacat i preferent en el món del llibre per a gent jove i el converteixen en punt de referència obligat i indispensable.

Conscients de la magnitud del fenomen, Edicions de La Galera i Enciclopèdia Catalana –amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs– s'han proposat de dur a efecte la publicació de la que ja s'anomena "Biblioteca Josep Vallverdú" i que agruparà tota la producció infantil i juvenil esmentada. Aquesta Obra Completa constarà com a mínim –tenint en compte que l'autor no para d'escriure i de publicar– de catorze volums cada un dels quals reunirà normalment tres títols agrupats per temàtiques.

El primer volum obre la col·lecció amb una síntesi biogràfica de l'autor i un estudi de la seva obra i l'últim la tancarà amb un ampli recull bibliogràfic sobre Josep Vallverdú. Cada volum va prologat per un especialista en literatura per a joves o per un escriptor de prestigi. Són volums editats amb una excel·lent qualitat, amb disseny i maquetació de Claret Serrahima i no dubto gens que el conjunt esdevindrà un regal excepcional i de gran dignitat.

Molt pocs són els escriptors que s'han guanyat la possibilitat d'una Obra Completa i menys en el camp de la literatura infantil i juvenil. Més pocs encara han pogut gaudir en vida d'un projecte tan gratificant i ambiciós. Josep Vallverdú ha trencat tots els esquemes possibles en un camp on és difícil excel·lir i cridar l'atenció.

(Josep Maria Aloy. Presentació dels dos primers volums de l'Obra Completa, 1996)

* * * 

Jo crec que Vallverdú és un autor equilibrat. També crec que és un escriptor que no juxtaposa, ans al contrari, que es val de la novel·la per fer confluir mons, gent, éssers... I que treballa en solitari, com els seus herois. I que observa, com els seus protagonistes. I que fa; fa llibres, ni que siguin novel·les dins d'aquest tan bescantat àmbit de la literatura per a adolescents, pel goig de fer realitat impresa allò que fóra ideal de somiar com a vivència. I que estima; estima allò que l'envolta, terra, gossos i persones, perquè de tots ells en treu la clau de volta per estimar altres terres, altres animals i altres persones. I que respecta: respecta els seus propis límits tant com respecte les opcions (literàries o no) dels altres. I que s'interroga, sovint i amb contundència, sobre si mateix i sobre el que l'envolta, tant si és el temps, com l'espai, com l'art. I que prefereix la senzillesa a l'ampulositat, la quotidianitat a la disbauxa, el seny a la rauxa. Perquè és –i es vol– humà.

(Teresa Duran. "L'aventura de llegir a Josep Vallverdú", Urc, núm. 8, 1993)

* * * 

Vallverdú té la convicció que cal mostrar als nois i noies el món sense endolciments ni falsificacions: a partir d'aquí, els conflictes humans seran la base de totes les seves narracions. Els seus herois són persones normals, allunyades del mite, que passen por com tothom i que no s'assemblen ni de lluny als supermans de moda. En els seus llibres, el lector s'hi pot identificar de manera immediata sense sentir-se rebaixat; el contrari, els personatges li proposen un model de comportament basat en el coneixement de les pròpies forces i, això sí, en el ferm compromís de tirar endavant una empresa, sempre difícil, però no impossible.

(Francesc Boada. "Josep Vallverdú, un homenatge guanyat a pols", El Món, 14 d'octubre de 1983)

* * *

En una conversa amb Josep Vallverdú, l'autor em confessà l'admiració que sent per la poesia anglesa del nostre segle, sobretot per aquella que mostra un caire més narratiu. I esmentà, concretament, els noms de Lawrence, Eliot, Auden... Del primer –més conegut com a novel.lista- ha traduït alguns poemes. Sens dubte -afegí-, es nota la seva influència en la meva obra.

Poemes del gos és un llibre format per divuit composicions, escrites a Puiggròs entre els anys 1974 i 1977. Crida l'atenció la seva varietat formal. Predomina clarament el vers lliure. Però cal assenyalar la presència de dos sonets (Home castell i Llàtzer equívoc), d'un poema format per alexandrins, amb rima assonant (Nissaga clapidora) i d'un altre constituït per hexasíl·labs, sense rima (Tangents). [...]"

(Jordi Pàmias. "Poemes del gos", Revista URC, núm.8, 1993)