La biografia de JOAN BALDOVÍ és un homenatge a tota una generació que va nàixer en els anys cinquanta del segle passat, que va tindre la sort, o no, d'estudiar en la Universitat i que es va incorporar a la vida política des de posicions d'esquerres i de recuperació de la personalitat del país. Una generació que com diria Rafa Xambó «encara hagué de batallar contra les darreres flamarades del franquisme en nits clandestines de reunions, d'accions de carrer, assemblees, pamflets, pintades i carreres davant de la policia. Res per a enorgullir-se ni presumir davant del personal. Senzillament, ho van fer perquè no podien fer una altra cosa».

Anys després, sense esperar-s'ho, perquè estava molt orgullós de la seua professió de mestre, la vida portà Baldoví a dedicar-se plenament a la política. Ell, però, començà des de la base, des dels primers intents fallits d'entrar a l'Ajuntament de Sueca, passant per ser elegit regidor, alcalde, fins arribar al Congrés de l'Altipà on diuen que resideix la sobirania popular. Una sobirania que, a hores d'ara, no li permet expressar-s'hi en la seua llengua.

(Sinopsi)