Dotze relats extraordinaris des de la mallorquinitat universal de l'autor mitjançant una narrativa, profunda i lírica, que va del detall més local i pròxim a l'observació més global, amplitud només a l'abast d'escriptors que, com Antoni Vidal Ferrando, són també grans poetes. La presència dels elements naturals i, sobretot, la descripció precisa dels complicats caràcters humans constitueixen un dels molts valors d'aquesta obra.

Amb Els miralls negres l'autor de Santanyí torna al relat amb una miscel·lània d'històries plenes de dramatisme i d'una bellesa literària que són un regal adreçat al lector. Les narracions d'aquest llibre són també un intent, lloable i triomfant, de recuperar una memòria històrica que no s'hauria d'haver perdut mai.

(Sinopsi)