ESCÀNDOL DE MANS

Als aixoplucs la febre dels morts
Noms dividits, urpades.

Les campanes
vomiten ganivets
contra els ulls afusellats
que riuen
horitzontals
dins les piques de marbre.

Les marqueses,
foses dins la nuesa de l'entorn, de la nit,
s'estiren les parpelles
dins al peus
i, lentament, arrosseguen
l'indesxifrable espai del tro
entre el vent obscur de la festa.

Ara, al costat dret
de la capsa de llumins,
la bèstia s'agenolla
davant l'armadura medieval.

(Del llibre Exercicis de despoblació. Palma: Tafal, 1978)

* * *

ILLES INGRÀVIDES

La nit és plena d'ulls,
de nervis gèlids.

Ulls incandescents, de crepusculars inhòspits dies.
Oratges mil·limetrats d'espurnes, mortes, blaves.

Ara, dins la llum tènue, llargues agulles finíssimes
em travessen el crani.

I mor, entre les músties flors fumoses
de qualsevol estiu,
qualsevol.

(Del llibre Exercicis de despoblació. Palma: Tafal, 1978)