Autors i Autores

Andreu Vidal Sastre
1959-1998

Llibre de les virtuts

DE LES CRIATURES DEL BOSC

Commiseratio in homine qui ex ductu rationis vivit
per se mala et inutilis est
(Spinoza)

A A. C. in memoriam.

Només color, volum, sensació d'humitat, remor
de cossos de vidre
i cap elf moral
corrent entre la bruguera voluptuosa...
"No l'ull
que simbolitza intel·ligència
o capacitat de veure o voluntat de mirar,
sinó l'ull estricte, cru,
prou abissal per emporugir, prou ver
per ser dit una sola vegada.
No un únic Déu, fet a la mida de l'Home,
que faci l'olor de l'excrement
i l'olor de la rosa, que tingui la pell
de quars, de vellut o de teia, i que el seu rostre sigui
la conjunció de tots
els rostres morts i vius i no nascuts,
sinó un sol temps, que sigui la mida dels homes,
que els permeti de pair
com a divins xots, i de fornicar
mateix que infernals monstres, que els assenyali el lloc
i la manera fausta
per recollir les anyades
del Més Ací, i que els digui el bàlsam, coent,
amb què guarir sa pell i sa mirada.
No la llibertat de triar
cada quatre anys els pentinats de Narcís
i veure els nostres socràtics semblants
reflectits dins espills gens ambigus,
sinó la llibertat d'estar
a llocs obscurs o a dins valls
inabastables, nerviosos o encalmats, ajaçats o corrent,
gais o melancònics, però desengalavernats;
o la llibertat de morir, aixoplugant el cap
entre els genolls, insegurs de tot,
excepte de la nostra mort, desposseïts de tot,
tret d'allò que hom diu desposseïment."
Només dolor, costum, sensació de banyat, fragor
de cossos sens vida
i cap fada lasciva
que, tot arromangant-se setins de claror
ens mostri ingènua ses anques divines.

(Del llibre Llibre de les virtuts. Son Coc: Tafal, 1980)

* * *

NECRÒPSIA

Repòs ara ací, sota el gran salze,
immòbil
com el mot que sóc, damnat
a odiar el vast ordre de les coses,
l'exacte
i precís devenir.

Set són els homes que defensen Tebes.
Set són els homes que assetgen Tebes.

A l'altra banda de l'espill
la calç es gangrena.
M'ofrenes
les set parts de l'espasa,
talment bisturí espurnejant
sota la claror lunar.

(Del llibre Llibre de les virtuts. Son Coc: Tafal, 1980)

* * *

ELS ESTATS I IMPERIS DE LA LLUNA

Sota l'heura avial
que creix sens mesura i amb violència,
entre les seves branques
dúctils,
que l'ofeguen i l'abracen,
se'n riu i s'espanta
de tantes paraules serioses
dites en to greu des dels cadafals d'or
o mormolades amorosament

(Del llibre Llibre de les virtuts. Son Coc: Tafal, 1980)

* * *

"LE VICE ANGLAIS"

Ara que els nostres amants pinten amb guix les parets
i moren
als llocs més gèlids i anònims [...]

¿Què importa haver nascut
amb els ulls d'un déu i el somriure d'un elf, o comprendre
que el fuet és una eina
destinada exclusivament als cavalls?

(Del llibre Llibre de les virtuts. Son Coc: Tafal, 1980)