Guillem Viladot i Puig va néixer a Agramunt el 26 d'abril de 1922 en una família d'apotecaris i lletraferits. El primer centre escolar on va anar va ser el col·legi de monges Concepcionistes, però als cinc anys va ingressar als Germans de la Doctrina Cristiana i, als sis, el seu pare va decidir de traslladar-lo a l'escola pública. Va estudiar el batxillerat i un cop acabat va anar a Barcelona per cursar la carrera de farmàcia. L'any 1949 es va llicenciar en farmàcia i es va casar amb Montserrat Felip i Iglésias. Va tornar a Agramunt on es va incorporar a la farmàcia del seu pare i tant ell com la seva dona van decidir preparar oposicions. Un cop aprovades es va dedicar a la professió i paral·lelament va iniciar una formació autodidacta de literatura castellana. L'any 1950 va caure malalt i del llit estant va començar a escriure Temps d'estrena i comença a col·laborar a les revistes lleidatanes «Ciudad» i «Labor» en les corresponents seccions literàries.

El febrer de 1956 es va produir a Madrid la primera crisi universitària i Viladot va tenir la primera topada amb la censura arran d'una crítica anodina sobre unes publicacions de dos llibres de Rafael Alberti. Va ser condemnat a no escriure durant un any. Durant aquest exili va reflexionar sobre dos aspectes del fet d’escriure: la llengua i la raó de la motivació. A partir d'aquell moment va decidir que calia escriure català com un acte de servei. Des dels anys seixanta va col·laborar assíduament a diverses publicacions, com ara diari «La Mañana», diari «Segre», «La Vanguardia», «Diari de Lleida», «El Observador», «Avui» i «El Periódico» (suplement de Lleida), revistes «Destino», «Sió», «Or i Flama» i «Serra d’Or».

L'any 1959 va publicar el primer llibre, Hem deixat Riella, Setissis, Ketubim i va aplegar les seves investigacions en poesia concreta i visual en Els metaplasmes. El 1960 va figurar a 25 poetes joves i va aplegar els seus temes visuals en l'obra Ia-Urt. El 1963 va viatjar per Itàlia, França i va prendre part a l'Antologia O-Figura. El 1965 va formar part de la Nova Antologia, de J. Triadú i de la de J. Dieu-Brichart, publicada a Bèlgica, Antologia dels amics de J. Vern. El 1966 va guanyar el premi Víctor Català de narració curta, amb La gent i el vent.

Durant els anys setanta va participar en exposicions de poesia concreta a Catalunya, a la resta de l'Estat i a diferents llocs del món (Montevideo, Santiago de Xile i l’Havana, Bonn, a Portugal, a França...) Un viatge a la URSS el va somoure pregonament i quan va tornar es va posar a treballar en el que va anomenar "iconografies" que el van apropar cada vegada més a l’escultura.

En prosa, va conrear sobretot la novel·la on, a banda de la tetralogia Memòria de Riella (1959-74) que recrea l'espai mític de l'Agramunt de la seva infantesa, va reprendre des de diversos angles la crítica a l'autoritat.

Una de les fidelitats més permanents a l'obra de Guillem Viladot és la "terra ferma" i els trets fonamentals del pensament de l’autor són la reivindicació de l'individu enfront a poders opressors, del llenguatge –que pot adoptar formes diverses– com a expressió d'aquest individu, de l'amor com a únic vincle bo entre individus aïllats. I per acabar, una de les passions de Viladot: la psicoanàlisi, que té a veure amb la necessitat d'alliberar els seus contemporanis dels tabús, de la por, dels mecanismes d’opressió (conscient o inconscient) a què viuen sotmesos.

A partir de 1992 va aplegar el seu corpus poètic en quatre volums. En aquest material és patent el qüestionament que va fer de les convencions literàries, cosa que el va portar sovint a les fronteres entre gèneres. Així, part de l'obra poètica s'apropa al que s'ha anomenat poesia visual, bé que bona part segueix formes clàssiques com ara el sonet.

Va morir a Barcelona, el 19 de novembre de 1999.

El 2000 es va publicar Papers de l'oblit, un poemari inèdit de l'escriptor. Aquest mateix any els espais creats per Viladot a Agramunt, la seva vila nadiua, anomenats «Lo Pardal» i que contenen bona part dels seus poemes-objecte, es constitueixen en museu. L'any 2004 es va completar la publicació de l'Obra Completa de Viladot amb el volum V, publicat per Pagès Editors. De manera pòstuma també han vist la llum altres llibres, d'entre els quals destaca Escrits d’art (2005), un recull del seu pensament sobre les arts plàstiques.