¿Podem comprendre realment el dolor de les persones que pateixen els efectes devastadors d'una guerra? La resposta la trobarem quan les dues històries que avancen paral·lelament a Ocell de tempesta conflueixin en un inesperat final.

D'una banda ens endinsem en la vida d'una ballarina francesa, la Laura, i el seu marit arquitecte, en Pol, preocupats per mantenir les seves carreres a l'alça i per conduir la seva relació. D'altra banda, coneixerem en Pietr, un noi bosnià que és enviat pels seus pares a un internat alemany poc abans que esclati la guerra al seu país.

Amb una magnífica descripció dels sentiments dels personatges i la seva evolució a partir dels esdeveniments bèl·lics dels Balcans, Maia Viladot construeix un retrat alhora fascinant i esfereïdor sobre el millor i el pitjor de què som capaços els humans, en una novel·la que recorre sense estridències els camins tortuosos de l'amor i l'odi.