Tu bé ho saps, Senyor. Hem viscut just entre la posta
i la sortida del sol i mai no et buscàrem

quan sorpresos per l'adveniment de la nit
acatàvem el domini del seu imperi.

Tampoc quan buidàvem els vasos generosos,
mentre metabolitzàvem licor en coratge.

No t'hem necessitat ni en la conversa esparsa,
ni en l'últim cigarret manllevat de la nit,

Tu, Senyor, no eres als excusats quan rebíem,
entre excrements, la comunió amb cocaïna

ni en les pistes de ball, talment camps de batalla,
on la promesa de sexe era l'única arma

i els moviments del ball un ritu d'agonia.
Ha anat bé, Senyor. Més que res no ens has fet nosa

ni tan sols quan, vençuts per les nits massa breus,
arrossegàvem els peus pels túnels obscurs

de les sortides dels bars guiats per la llum
encegadora i hostil del portal del dia;

anant d'esma cap a la claror que ens tornava
a la tenebra de la diària mort.

(Poema "Pregària", dins de Llunari. Barcelona: Proa, 2008, p. 21-22)