Autors i Autores

Joana Bel

Coberta d'A la nit, el bosc belluga.
Pàgina 12 d'A la nit, el bosc belluga, amb una il·lustració de Mabel Piérola.
Pàgina 21 d'A la nit, el bosc belluga, amb una il·lustració de Mabel Piérola.
Pàgina 32 d'A la nit, el bosc belluga, amb una il·lustració de Mabel Piérola.
Pàgina 35 d'A la nit, el bosc belluga, amb una il·lustració de Mabel Piérola.

A la nit, el bosc belluga

L'ERIÇÓ

Aquesta remor
de fulles seques
amaga alguna cosa.
Potser un animaló
de cabdell punxegut i morret afilat
que prepara el seu cau
per cargolar-se i dormir.
Potser és l'eriçó
qui trepitja les branques.

* * *

LES FADES

A la clariana del bosc,
les branques ventegen.
Podem sentir
els murmuris suaus
de les fades lleugeres
que s'enfilen als arbres
i remenen les fulles.
Podem escoltar
els brunzits dels petits misteris
que caminen a poc a poc
drecera endins de la nit.

* * *

ELS GRILLS

No són les estrelles
les cantants,
són els grills que han començat
a fer fressa, primer fluix, fluixet
com les passes dels nans
abans d'aixoplugar-se,
i després arriscar-se
a compondre la música
que ara s'enfila
com una teranyina
de remoreta
fins les estrelles.

* * *

ES DESFÀ LA HUMITAT

Es desfà la humitat
de la punta dels núvols
i de sota les pedres,
de tot arreu on mires
i de tot arreu on palpes
amb els dits menuts de ploma.
Brillen els nervis sensibles
de les fulles
i es xopa lentament
l'aire de les coses.

* * *

LA BOIRA TOT HO EMBRUIXA

La boira tot ho embruixa.
Omple la vall de les muntanyes
de camins misteriosos,
dreceres perdudes,
que ens duen al país
de les fades humides
i dels nans tendres
que carretegen branquillons de pinassa
ara que la boira avança.

* * *

CAU LA PLUJA

Cau la pluja
sobre els camps
i sobre la fulla nova
de la primera alzina del bosc,
i truca a la finestra
de la cambra dels nens
adormits amb la música dolça
el suau xiuxiueig
que es desfà pels vidres.

* * *

LES ALZINES I ELS ROURES

Les alzines i els roures,
amics de les bruixes,
obren les branques per respirar
l'aigua que els xopa
i els dóna la força
per gaudir del vent,
de la llum, dels ocells,
i de la remoreta de la nit
teixida de mil silencis.

* * *

COM LA VIDA S'ENFILA

Si palpes el tronc
notaràs
un riu de força tèbia
que puja lleuger
per les arrels
fins a la branca més alta
i la fulla més xica.
Si acaricies l'arbre
sentiràs
el misteri més ben desat
del bosc:
com la vida s'enfila.

* * *

AMB ELS ULLS BEN OBERTS

Amb els ulls
ben oberts,
finestres per on
entra
el riu de la vida,
veus com la natura
inventa
i fa imaginar
i et deixa tastar
pinyons, móres, castanyes
i una mica de bosc


(Del llibre A la nit, el bosc belluga. Barcelona: Baula, 1997; 2005)