Toni Cabré i Masjuan va néixer a Mataró el 1957. S'inicia en l'activitat teatral a la Sala Cabañes, al Foment Mataroní i al Xaloc del Casal Aliança on va entrar en contacte amb el teatre independent dels setanta. Paral·lelament va realitzar curtmetratges en súper-8: Soll (1978), El Troc (1979) i Bis (1980), que van ser reconeguts en diversos certàmens. En aquells anys va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Barcelona i diversos cursos de Ciències de la Informació, de Cinema i de Teatre. La seva vida professional s'ha mogut entre la docència, la gestió pública i l'escriptura de ficció dramàtica: dramaturg i guionista.

Com a guionista ha escrit per sèries de televisió com El xou de la família Pera (1983-1984), Vostè mateix (1993) i les telenovel·les Poble Nou (1994), Secrets de Família (1995), Nissaga de Poder (1996-1998), Laberint d'ombres (1998-2000), La Riera (2010) i Olor de Colònia (2012).

La seva primera obra teatral Computer Love és estrenada per la companyia Xaloc a la mostra Art/Pista81. El 1983 guanya el premi Recull de teatre amb Els camaleons també paguen, obra que es publica a la col·lecció "El Galliner" d'Edicions 62 el 1984. Després escriu Oh, bit! (1984), Cruïlla (1985) i Estrips (1987), la primera peça que estrena professionalment, dirigida per Joan Lluís Bozzo. El 1991 la companyia Acte Únic estrena Computer Love a Sant Boi del Llobregat i el 1994 al Teatre Borràs de Barcelona La metamorfosi (1990), un monòleg basat en la narració de Kafka, escrit per encàrrec de l'actor Boris Ruiz. Les següents obres són Treva (1990), Overbooking (1995) text escrit amb un ajut del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i estrenat per la companyia 34 passes, i el monòleg Oi? (1992). Després escriu Històries d'amor (1993), obra que publica en català el 1996, en castellà el 1999 i que estrena a Barcelona el Teatre Nacional de Catalunya el 2000 i a Madrid les companyies Yacer Teatro el 2001 i Máscara Laroye el 2003. També amb un ajut del Centre Dramàtic escriu Viatge a Califòrnia (1995), obra que s'estrena el 2007 dins La Torna del Grec al Versus Teatre de Barcelona. El 2000 rep el premi Crítica Serra d'Or al millor text català per Navegants, obra que és llegida al Sitges Teatre Internacional i estrenada per la companyia Éter Teatre el 2006. A continuació publica L'efecte 2000, guardonada amb el premi Ciutat d'Alcoi, una obra que és estrenada el 2016 al Versus Teatre de Barcelona sota el títol de La peixera. Continua publicant amb Teoria de catàstrofes (2004), que també obté el Crítica Serra d'Or, Iglú (2006) que estrena al Festival Temporada Alta de Girona el 2008, Demà coneixeràs en Klein, obra que estrena al Teatre Gaudí Barcelona el desembre de 2008 i L'inútil (2012). El 2013 rep el Premi de Teatre Crèdit Andorrà de la Nit literària andorrana amb l'obra Les verges virtuals, i el 2016, el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal Alcover amb Silencis, que apareix publicada a finals del mateix any.

També ha escrit i publicat algunes peces breus: Fantasies (2002), Obra inacabada (2003), Rosebud Hotel (2005), la peça infantil Ningú (2006) i el monòleg Vladimir (2008).

La seva producció teatral és variada però manté dues constants: el realisme com a punt de partida i de reflexió (la relació de l'home amb el món tecnològic, la complicitat amb el poder, el dubte...) i la paradoxa com a recurs teatral (teatre dins del teatre, confusió de realitat i somni, veritat i mentida).