Elvira Cambrils Miralles naix a Pego el 6 de febrer de 1955 en una família de botiguers. La infantesa transcorre feliç entre els jocs al carrer, l’escola, els contes de format diminut que distribueix una marca de gasosa i els estius amb les àvies a la platja d’El Riuet. Cursa el batxillerat a Pego i Oliva. Amb tretze anys guanya un concurs literari per a estudiants i el premi és una càmera fotogràfica.

Els anys d’universitat a València (1972-1977) són decisius per a la formació d’una nova perspectiva del món. Estudia Filosofia Pura, canvia de moral sexual, participa en la lluita pel final de la dictadura de Franco, forma part del grup de teatre independent La Castanya i s’afilia a la CNT. Mare d’una xiqueta, el 1981 aconsegueix la càtedra de batxillerat de Filosofia i exerceix la docència per instituts de les comarques centrals valencianes, activitat a la que dedica la vida professional fins a la jubilació. El 1982 naix el segon fill. Cofundadora d’una Ràdio Lliure, hi col·labora amb el magazín setmanal Graffiti (1985-88). Durant uns anys centra l’energia creativa en la fotografia analògica. Exposa individualment en locals alternatius. Funda l’associació fotogràfica Diafrakma, participa en diverses exposicions col·lectives (1987-1996). El compromís polític la du a l’Ajuntament de Pego com a regidora de la UPV entre 1991-94.

A la mort del pare, el 1994, sent la necessitat vaga de conéixer més, d’abastar un altre món que li permeta comprendre el seu. Dos anys més tard, arran d’un diari de viatge per Les Cíclades, troba l’eina que cerca: l’escriptura com a reflexió i indagació vital. L’any 2000 és decisiu per al descobriment de la ficció. Les anotacions del diari de viatge pel mezzogiorno italià i Sicília, rere les petjades d’Ulisses, l’animen a endinsar-se en les trames dels primers relats. Al plaer de la creació s’uneix la urgència per a aprendre les tècniques narratives. Torna a les ones, ara en una Ràdio Municipal i amb vocació literària, amb Estirant el fil (2003-06), espai setmanal de cròniques de viatges, textos de divulgació filosòfica i contes.

El 2004, colpida per la barbàrie que s’endú el paisatge i malbarata els recursos naturals, s’uneix al col·lectiu En defensa del territori.

El premi de narrativa Blai Bellver 2006 per als primers relats de ficció de Mira’m, Amor (Bromera, 2007) l’anima a indagar en el camp de la novel·la i, a l’edat en què s’espera que una escriptora arribe a la plenitud, s’endinsa en les beceroles de la narrativa amb penes, treball i frustracions; però, també, amb tantes alegries i hores de felicitat que no pot renunciar-hi. Naix El bes de l’aigua (Bullent, 2010), la primera novel·la, amb Maria Cambrils, la feminista oblidada, i la història recent del país com a protagonistes. Col·labora amb una sèrie de contes i relats en diverses publicacions. Naix la segona novel·la, Tot el que tinc per ballar amb tu (Bullent, 2014) fruit de la unió de dues passions: l’amor per Grècia i per la filosofia. Vestida de lluna, llibre de contes que pot llegir-se com una novel·la d’autoficció guanya el  premi Soler i Estruch de narrativa curta, 2016. El 2017 publica el conte “La Leica” en La improbable vida de Joan Fuster (3i4, 2017) i l’Institut Valencià de les Dones li concedeix l’accèssit lliure de 2017 al relat La mar d’Essaouira. El 2018 publica Ariadna adormida (Fundació Bromera per al foment de la lectura) i la tercera novel·la, A la platja de Camus (Bullent, 2018), on explora el conflicte identitari entre dominats i dominadors a partir la situació colonial d’Algèria i la guerra d’independència. El 2019 publica «L’estraperlista» en Setze relats de guerra (Ajuntament de Pego, 2019). El 2021 guanya el Premi de Novel·la Carmelina Sánchez-Cutillas amb Aire, una novel·la de dones que es desperten del somni patriarcal.

L’Associació de dones de Pego Cabal li dedica, el 2008, el «V Sopar literari de tardor».

Participa en trobades literàries com «Escriptores en la Biblioteca Valenciana», sant Miquel dels Reis, 2009; «Nit de contes al palau», Gandia, 2012; «Tertúlia literària», Jesús Pobre, 2014; «La societat i el món dels nostres dies», Seu Universitat d’Alacant La Nucia, 2015 o «Veus femenines: Literatura i Inclusivitat», Tàrbena, 2019.

El 2016, la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego li concedeix el premi Jo, dona en reconeixement de la tasca cívica per la igualtat de gèneres.

Des de 2018 publica setmanalment en Facebook creacions literàries breus acompanyades de fotografies.

El 2020 rep el donatge de Matria, associació de dones de Dénia.

Mai no ha aspirat a escriptora. Només a viure amb plenitud.