Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926). Filòsof, periodista, economista i traductor. Llicenciat en Filosofia (1918) i en Dret (1925) per la Universitat de Barcelona, i doctor en Filosofia amb una tesi sobre la teoria del coneixement titulada Las verdades absolutas (1919). Amplia estudis a diverses universitats de França, Alemanya, Regne Unit, Polònia, Itàlia i Àustria. Entre d'altres, rep l'aprenentatge d'Eugeni d'Ors, Alfred Marshall i Rudolf Stammler, alhora que milita a Acció Catalana.

Amant de la cultura en general, s'interessa inicialment pels racionalistes alemanys i neopositivistes anglesos, amb una tendència cada vegada més gran cap a l'estètica i l'humanisme d'arrel idealista. Escriu centenars d'articles i estudis de filosofia, pedagogia, crítica política, econòmica i literària en publicacions com Quaderns d'Estudi, La Revista, Revista de Catalunya o La Publicitat, on s'encarrega de la pàgina d'economia amb el pseudònim "Observer" i exerceix de corresponsal des de Berlín. Així, incorpora nous corrents europeus a la cultura catalana, donant a conèixer la filosofia de l'anàlisi, la lògica matemàtica de Bertrand Russell, el pensament de Chesterton o les teories econòmiques de Keynes. Tradueix Ludwig Busse de l'alemany i, arran del seu interès per la filosofia grega, tradueix per primera vegada al català els Diàlegs de Plató, en tres volums (1924-1926).

En tornar d'un viatge d'estudis per Àustria i Polònia, cau malalt i mor el 1926. En record seu és instituït el premi Crexells (1928) de narrativa catalana i es publica una Miscel·lània Crexells (1929). Part de la seva obra és recollida pòstumament a Primers assaigs (1933) i La història a l'inrevés (1968), i del 1996 al 1999 s'edita en quatre volums la seva Obra completa.


Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Eugènia Crexells