Un camí obert en la primavera,
uns arbres encara sense fulles
com si no tinguessin
mans per aixecar.
Un home va pel camí
sense sentir
cap mena de protecció;
la natura se n'ha desentès,
però camina sense aturar-se,
tot perdent-se
contra l'horitzó inhòspit
on borda la tempesta poderosa:
confia en ell mateix.

(Dins del llibre La nuesa del basament. València: Fundació Bancaixa, 1999, p. 17)