Autors i Autores

Teresa Duch Dolcet

Comentaris d'obra

Com deia la poeta americana Emily Dickinson, per viatjar lluny no hi ha millor nau que un llibre. Aquells que desitgen aprendre a viatjar sense sortir de casa i, sobretot, evadir-se de la realitat que ens envolta, ara tenen una oportunitat d'or.

Es tracta d'un excel·lent recull de relats, tots ells diferents, però amb un element en comú: els viatges. Viatges en el temps, en l’espai... protagonitzats per personatges que podrien ser els d'una llarga novel·la, però que, en aquest llibre, només són els protagonistes de curtes però intenses històries. Totes aquestes històries ens transporten a un món on la realitat i la ficció s’interrelacionen. «Tots aquests relats tenen un origen real que després evoluciona cap a la fantasia» explica Duch, que també destaca que de relats «n'hi ha per a tots els gustos: dramàtics, humorístics...» I és que tal com afirma l'autora, un dels objectius d'aquest llibre és permetre que el lector «s'allunyi una mica de la dura realitat que vivim actualment». «Ho podríem definir com una mena d’esbarjo», apunta Duch.

Són molts els elements que es poden trobar al llarg de la lectura d'aquest llibre, com ara l'energia que cal per fer front a les dificultats que ens paralitzen cada dia, la il·lusió, el risc, la por... Entre altres personatges hi trobem l'Enriqueta, que s'il·lusiona i s'arrisca sense escoltar cap consell, així com un adolescent i inexpert nazi que s'adona massa tard que no li han dit tota la veritat. També coneixem un jove que vol perdre la por i un vell que no n'ha tingut mai. I, fins i tot hi trobem un àngel despistat, un centurió romà perdut al París del segle XIX i una noia que descobreix que la fi del món l'ha enganxat a la carretera.

(Esther Valcarcel. "Viatjar i evadir-se sense sortir de casa", Més Tarragona, desembre de 2012)

 * * *

«La novel·la sorgeix del 17A, de veure qui eren els que van atemptar. Aleshores, la pregunta que em vaig fer en aquell moment, jo i molta gent, va ser com podia passar, amb persones que semblaven integrades». Després dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils d’agost de 2017, Teresa Duch (Vimbodí, 1956), va posar la Mimí Vidal, la seva investigadora estrella, a treballar en el seu tercer cas, La llum de l’impostor (Terra Ignota Ediciones).

Encarregada de furgar entre les xarxes de captació del Daesh, la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra haurà d’aprendre a mossegar-se la llengua quan entra en contacte amb un membre de l’organització terrorista. «He volgut fer això perquè es mostrés el seu caràcter. Els que la coneixen ja saben com és», diu la Teresa. «Al principi era indomable, però ha anat evolucionant». Així és, en aquesta tercera entrega també.

(Glòria Aznar. Diari de Tarragona, 3 de gener de 2021)

 * * *
 

Durant gairebé vuit segles el monestir de Vallbona de les Monges ha amagat un secret zelosament guardat per totes les abadesses que s’han anat succeint en el càrrec. El vot d’obediència que les va mantenir en silenci tot aquest temps és desbancat per la curiositat i el sentit de justícia de l’abadessa Sofia, a qui desvelar el secret li costarà la vida. L’inspector Miró, de la Comissaria dels Mossos de Lleida, i la Mimí Vidal, estudiant en pràctiques de Criminologia, ensopegaran moltes vegades abans de sospitar de l’autèntic assassí, coprotagonista d’aquesta novel·la. A banda del monestir cistercenc de l’Urgell, El silenci de Vallbona també se situa en altres escenaris, com el monestir de Poblet, diferents municipis de la Conca de Barberà i les ciutats de Lleida, Tarragona, Reus i Barcelona.

[...]

La Mimí, intrèpida i jove protagonista de l’anterior novel·la de Teresa Duch, Les cadenes subtils, torna a la càrrega intentant resoldre un secret que s’amaga des de fa segles entre els venerables murs del Monestir de Vallbona de les Monges. Aquest emblemàtic monestir cistercenc, un dels vèrtexs de la Ruta del Cister, esdevé l’escenari principal d'El silenci de Vallbona (editorial Terra Ignota), la nova novel·la amb tints policíacs de l’escriptora vimbodinenca resident a Tarragona Teresa Duch.

[...]

L’emblemàtic Monestir de Vallbona de les Monges, un dels vèrtexs de la Ruta del Cister, és una de les principals localitzacions de la nova novel·la amb tints policíacs El silenci de Vallbona, de l’escriptora vimbodinenca, Teresa Duch. A més, l’obra també se situa en altres escenaris com el Monestir de Poblet, diferents municipis de la Conca de Barberà, i les ciutats de Lleida, Tarragona, Reus i Barcelona. En aquest volum, la Mimí Vidal, protagonista de l’anterior novel·la de l’autora, Les cadenes subtils, torna a l’acció amb un objectiu clar: resoldre un secret que des de fa segles s’amaga entre els murs del monestir cistercenc. Tant ella com l’inspector Miró, de la Comissaria de Mossos de Lleida, investigaran un assassinat i ensopegaran moltes vegades abans de sospitar de l’autèntic assassí.

(Fragments publicats en mitjans de Tarragona i la Conca de Barberà amb motiu de les diferents presentacions de la novel·la).