Una obra basada en les relacions entre Truman Capote i Marilyn Monroe ha obtingut el premi de Teatre. L'autor és Octavi Egea, nascut el 1946 a Barcelona. L'obra es titula Lost Persons Area. Parla de la infelicitat del triomf.

Octavi Egea té una llarga obra editada, de teatre i narrativa i molts premis, d'ençà que el 1992 va obtenir el de literatura eròtica La Piga.

—La negativa de la Paramount a escollir Marilyn Monroe per al personatge de Holly Golightly, a l'adaptació de Breakfast at Tiffany's, com volia Capote, és el germen de l'obra?
—Exacte. L'obra comença quan Capote li diu que n'han triat una altra. Encara més, quan la vaig començar a escriure pensava que tot giraria sobre això. Però com que sempre vaig al gra, durava uns vint minuts i em va caldre introduir-hi més fets, com la mort de Marilyn, que, com que no és ella, em permeto de situar-la en un altre moment.

—Doneu una versió diferent de les causes de la seva mort?
—Sí, la del complot d'estat, per les seves relacions amb els Kennedy, tot i que a l'obra no s'anomena cap president en concret.

—Encara que els noms siguin canviats, voleu que l'espectador pensi en Capote i Marilyn?
—Sí. L'espectador coneix els referents que falten.

[...]

—Quin és el to de l'obra, dramàtic com Tennessee Williams, realista com Arthur Miller o còmic, com Neil Simón?
—Simón, descartat, en aquest cas. Si digués que tira cap a Tennessse Williams seria molt pretensiós, però sí que el to és també de cruesa i poesia alhora. Sí, tira cap a aquest autor, perquè el personatge de la Marilyn mai no hi surt glamurós i podria tenir una tendència cap a la Blanche Dubois del Tramvia, o l'Alma de Summer and Smoke, aquelles heroïnes fràgils, maltractades per la vida, que Williams sabia descriure tan bé. 

—La personalitat de Capote és prou coneguda, però podem saber com era exactament la personalitat de l'actriu?
—Una part de la informació que em calia me l'ha donada precisament l'entrevista amb Capote. A l'obra, hi ha, retocades, frases d'aquesta conversa. A banda que com que jugo amb la ficció em puc permetre llicències. Si em diuen que no és exactament ella, sempre podré dir que no escric exactament sobre ella.

—Finalment, si l'obra no és sobre Capote i la Marilyn, sobre qui és?
—Sobre dos personatges desitjats, símbols del talent i la bellesa, que íntimament no se senten tan feliços com ens podem imaginar.

—Com sorgeix el títol?
—Surt d'una fotografia d'Elliott Erwitt. S'hi veu el cartell Lost Persons Area, en un parc urbà, i dues dones que han perdut els fills.

—En quin moment lligueu l'expressió amb l'obra?
—La vaig recordar mentre l'escrivia. Vaig veure que el títol li esqueia.

(Lluís Bonada: "Faig ficció amb Capote i Marilyn", El Temps, 30 d'octubre del 2007, p. 10)