¿Per què titulem aquest recull La generació literària dels 70, quan ells, amb certa unanimitat i contundència, declaren no creure en l'existència d'una «nova generació»?

Anem a pams. En primer lloc, després de la campanya periodística menada al voltant del tema el 1969, i que encara s'arrossega, la paraula generació ha sofert una certa degradació semàntica. Es va muntar un numeret i es va alimentar una sornegueria que han provocat que, pel simple fet d'esmentar el mot, tothom s'ho hagi pres amb molta reticència o amb molta indiferència. I aquesta actitud de certs senyors ha fet forat: i nosaltres ho hem vist en aquests vint-i-cinc, que s'han posat en contra, generalment, d'una tal denominació aplicada a ells. Però nosaltres, degradacions semàntiques a part, creiem en l'existència d'aquesta generació, en la realitat d'un grup de gent que es perfilen amb uns trets comuns com a generació literària dels 70. Ho haurem de demostrar, és clar.

Aquest jovent, vist des de la nostra perspectiva de nascuts el 1950, molt diferent a la perspectiva dels nascuts abans del 1939, totes aquestes patums, patumetes i prepatums tenen una sèrie de característiques comunes i pròpies, que demostren la realitat d'aquesta generació. Per això aquestes ratlles es titulen Certificat de generació, perquè hi anem a demostrar, a certificar, que existeix una nova generació, que serà la que ocuparà la primera plana de la nostra literatura els anys propers. Així sia.

(Del llibre La generació literària dels 70)