Una cigala morta.
"Tant canten que esclaten".

D'avui endavant
propòs esser encara
més seriós. Jo vull viure.

* * *

Panorama

Des d'aquesta finestra
es veu un panorama molt desconsolador:
cinc parells de mitjons,
tres mitges de nylon,
dues camises blaves,
uns pantalons "vaqueros",
dos calçotets sargits,
i faldes i llençols,
mocadors, tovallons
i més roba i més roba.

No cal dir que és dilluns.
Per peresa no ho deia.

(D'Acudits i desencants, dins de BAUÇÀ, B.: Plaça de la boira. Vida i obra poètica de Rafel Jaume. Palma: Universitat de les Illes Balears - Institut d'Estudis Baleàrics, 1993, p. 189-190)

* * *

Jo sé quin temps farà
avui, demà
i passat demà,
en el pla
i a les muntanes grans.
"Plourà
i estarà emboirat
fins que el sol sortirà."

Allò que no puc endevinar
és quina humanitat tendrà
la cel·la del fossar
quan m'hi deixaran.

(Poema "L'home del temps", d'Acudits i desencants, dins de BAUÇÀ, B.: Plaça de la boira. Vida i obra poètica de Rafel Jaume. Palma: Universitat de les Illes Balears - Institut d'Estudis Baleàrics, 1993, p. 192)