"La darrera sorpresa que ens ofereix la cultura catalana ens arriba en forma d'un Diccionari del Teatre a les Illes Balears. Es tracta d'un volum de més de cinc-centes pàgines (el primer de dues entregues), de lletra menuda i format considerable, que ha estat dirigit pel doctor Joan Mas i Vives del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. En el projecte hi han col·laborat el Govern de les Illes, l'Institut d'Estudis Baleàrics i Sa Nostra, i l'edició ha estat feta per Lleonard Muntaner Editor i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. I dic que aquest Diccionari del Teatre és una sorpresa perquè, cosa insòlita, i tal com assenyala Joan Mas, el projecte no es limita a la literatura dramàtica, tot i que lògicament els autors ocupen un espai considerable en el conjunt. Aquí, doncs, teatre s'ha d'entendre en un sentit ampli i per això mateix, al costat de les entrades que es dediquen als dramaturgs, en trobem d'altres per actors i actrius, per noms de companyies, per teatres i espais escènics, per cantants lírics i, també, per directors, traductors, empresaris, escenògrafs, músics, festes populars amb elements parateatrals i qualsevol concepte relacionat amb el món del teatre a les Illes. [...]

El doctor Mas, amb excessiva modèstia, s'excusa per la informació secundària que hi ha al Diccionari i per l'escassa jerarquització del material; en realitat, això és un dels grans mèrits d'aquest primer volum, ja que, altrament, molta de la informació que conté s'hauria perdut per sempre més. En canvi, ara ens podrem referir amb rigor al teatre que van fer els presoners a l'illa de Cabrera entre 1809 i 1810, a la programació del Centro de Variedades de Manacor entre 1906 i el 1970, a les múltiples associacions catòliques que van ser actives a Mallorca, al teatre falangista que amb el nom Azul va funcionar a Ciutat entre 1936 i 1938, als espais escènics de Montuïri, als múltiples teatres que han passat a ser cinemes, a les especificitats que tenia a Andratx la mascarada carnavalesca coneguda com sa mula blanca, o a les curioses activitats teatrals que a Deià ocupaven Robert Graves (l'autor de la famosa novel·la Jo, Claudi (1934) que va donar peu a la sèrie de televisió). I són únicament uns exemples trobats a l'atzar. [...]

(Jordi Coca: "Diccionari teatral a les Balears", Avui, 21 d'abril del 2003, p. 38)

* * *

"Joan Mas i Vives, que fa (ja!) vint-i-cinc anys que va donar al primer número de Randa el que continua essent l'estudi de referència sobre la relació entre Tomàs Aguiló i Rubió i Ors, ha tingut cura, amb la col·laboració inicial d'Antoni-Lluc Ferrer (p. 19), del primer volum d'aquest epistolari: setanta-una cartes d'un total (segons informa Mas en la introducció, p. 9) de tres-centes disset. Gràcies a Mas i a l'Estudi General Lul·lià, a l'empara del qual s'ha començat a fer realitat l'edició, som, doncs, en la perspectiva d'un nou gran epistolari del nostre XIX literari, en la línia dels monumentals de Verdaguer, Milà, Balmes o Llorente. Si més no és un material la importància del qual Rubió i Ors mateix destacava, a les seves velleses: «La amistad de Aguiló, durante muchos años el primero de los poetas de Mallorca, como fue por mucho tiempo también el más erudito y fecundo de sus literatos, [...] me proporcionó [...] la satisfacción de mantener con él una larga e interesantísima correspondencia literaria». (Altrament: som, doncs, en la perspectiva que aquesta prou comentada abundor d'epistolaris que regala la literatura catalana acabi beneficiant rotundament la literatura del XIX.) Mas, editor de l'Obra poètica de Tomàs Aguiló (Barcino, 1993) i estudiós de la de Rubió i Ors, i un dels escassos erudits que han tingut accés a l'espectacular arxiu familiar dels Rubió, ha anotat les cartes de manera plenament eficaç. N'ha fet una transcripció diplomàtica, és a dir, en mots seus, «procurant de no introduir-hi cap tipus de modificació, ni tan sols les que podrien afectar abreviatures, puntuació o accentuació», convençut de «l'interès documental» de tals accidents (p. 19)."

(Josep M. Domingo: "Aguiló i Forteza, Tomàs i Joaquim Rubió i Ors: 'Correspondència, I (1841-1844)'", Llengua & Literatura (Barcelona), núm. 12, 2001, p. 436-441)