Sebastià Oliveras
Del pati de l’escola estant
Una batussa
Aquest matí a la pissarra
el tres ha picat el quatre.
Com que el quatre s'hi ha tornat,
les coses s'han complicat.
El dos ha avisat el sis
i els han volgut despartir
El dos, aguantant el quatre,
ha rebut fort a la cara.
El cinc no ho ha vist prou clar
i s'ha amagat al sofà.
L'u, com que s'ha vist petit,
ha tingut por i ha fugit.
El set, sentint aquells brams,
ha dit: "Aviseu els grans";
i, tal com fan els valents,
hi ha anat jugant-s'hi les dents.
Arriben el vuit i el nou
i criden: "Nois ja n'hi ha prou!"
Aguanten el tres i el quatre
i els diuen: "No us heu de batre".
El tres tot vermell de galta
va esgarrapat de la cara.
El quatre, amb sang a la cella,
va ben brut d'anar per terra.
El nou diu: "Què us ha passat?"
-Senyor, ell ha començat!
-M'ha dit ximple, diu el tres!
-M'ha agafat cromos, aquest!
-Val la pena -diu el nou-
que hi hagi més guerra al món?
Us hauré de castigar:
Dos dies sense jugar!
Roselles
La rosada de la nit
ha llustrat catifa verda.
Ben menut, veig un rupit,
juganer, vora la userda.
Tot de flors, amb gran delit,
ofereixen són encant.
El solet, que ja ha sortit,
tant com pot, les va besant.
A la vora del camí
presumeixen les roselles;
el ventim del dematí
més encara les fa belles.
La més vella, ja pansida,
ara migra, perquè abans
a l'abril feien florida,
sense por de desherbants.
Cargolines ben minyones,
apinyades fent munyocs,
van muntant les seves closques
pels gentils badabadocs.
Té poncelles, un nin xic;
n'esbatana bona colla!
-"Què seràs quiquiriquic,
digues: gall, gallina o poll[a]?"