Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que el lector no pot refiar-se de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L'amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d'un espectacle d'una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un bon equilibri entre la satisfacció d'escriure i el plaer de llegir.

(Sinopsi)