CONSULTA

Magnífic mossèn Joan
Fabra, cavaller valent,
pel gentil atreviment
que entre dones vos roman,
aquest rescrit vos coman.
Per vós sia tot llegit
ben llimat e corregit
afegint-hi lo que hi fall.

Trobant-me en aquesta vall
Callosa, per les morts fuit,
ociós, trist, sens fer fruit,
emprés he, no sens treball,
de dones scriure llur tall
natural e voluntari,
per Una, qui té el contrari,
descrivir pus fàcilment

e mostrar no subtilment,
sols rimat portant l'estil,
les dones tenir en vil
comportant-les virilment.
Sola Aquella gentilment
tembre i amar; bé escollir
entre espines Flor de Llir,
qual per tot lo món odora

(L'Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 70)

* * *

Doncs, dic que totes,
de qualque estat,
color, edat,
llei, nació,
condició,
grans e majors,
xiques, menors,
jóvens e velles
lleges e belles,
maiaites, sanes,
les cristianes,
juïes, mores,
negres e Hores,
roges e blanques,
dretes i manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
franques, catives,
quantes són vives,
qualssevol sien:
tot quant somien
ésser ver creen;
del que no veen
procés de pensa
fan, sens defensa
ni part oir;
per presumir
sols, pronuncien:
ver sentencien
que cert no saben.
Mentint se gaben,
sempre varien,
jamai se rien
sens ficció;
per tració
rien e ploren;
criden que es moren
quan són pus sanes
si han terçanes
llur mal no colen:
e fingir soien
tenir dolor
per dar color
a ses empreses.
Si són represes,
instruccions,
reprensions,
tot ho refusen!
Mas, molt bé excusen
vicis amats,
e los pecats
d'altri especulen,
e se'n tribulen
com se confessen:
d'aquells expressen
les circumstàncies
d'aquells han ànsies
dels seus no es dolen
Mostren que volen
lo que no els plau:
miren lo blau,
compren de grana;
volen magrana,
raïm demanen;
mas no s'enganen
mai en lo prendre!

(L'Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 86-88)

* * *

PRIMER LLIBRE
De sa joventut

PRIMERA PART.
DE LA FADRINEA
AB SA MARE

Déu ajudant,
jo entonant
mon Spill e norma,
servant la forma
de l'abreviar,
me vull lleixar
la infantea.
Ma fadrinea
e joventut,
en servitud,
desheretat,
foragitat
e camps seguim,
los més de vint
anys meus millors,
ab prou suors,
perills, treballs,
nafres e talls,
ab mal passí,
e comencí
mort mon bon puig
Ell ab ma mare
vixqué poc temps,
e mai ensems
los viu menjar
ni festejar,
mai los viu riure.
Per llur mal viure
o mala sort,
cert, a gran tort,
per alguns mals
-no vull dir quals,
e no els declare
per ser ma mare-,
jove, fon hètic.
En fi frenètic,
així morí.

(L'Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 98)

* * *

TERCER LLIBRE
PRIMERA PART.
DE LA LLIÇÓ DE SALOMÓ

Per reposar, 
volguí'm posar
al llit en jorn;
ans de retorn
jo fui despert.
Quant he sofert,
lo pensament
escassament
m'ho presentà:
primer contà
tots mos anys mals, 
recogità'ls
ab amargor,
dolor, agror
d'ànima mia;
presents tenia
afliccions
e passions
mig oblidades
e ja passades.
Per tant, plorant 
e sanglotant,
jo em rebolcava,
e fort bascava
prou turmentat,
descontentat
de ma ventura:
com per natura
o per mal fat,
o per pecat,
o grosseria,
tant soferia
totstemps penant;
mai oblidant
que no es fa res
si no és permès
per Déu manant.
E ruminant
ma qualitat,
jo fui temptat
-com no tenia
ni em romania
algun hereu,
lo temps tan breu
de poca vida
a mi convida
prengués muller,
sols per haver
o fill o filla,
e fos clavilla
del fust mateix-
de un gran feix
de mes parentes
e benvolentes
una en triàs,
qual me semblàs
voler menys gala.

(L'Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 280-282)