Circular núm. 61

LITERATURA I ÀMBIT DIGITAL. DRETS I CREATIVITAT

En aquests moments de grans canvis en el sector del llibre amb la irrupció de l’edició digital l’AELC, juntament
amb l’ACEC han organitzat, els dies 9 i 10 de juny, unes jornades sobre els reptes que plantegen els nous
suports. En aquesta circular us en fem un resum.

La primera de les dues jornades va estar integrada per dues taules rodones: Nous formats, nous negocis i Drets digitals. La primera taula rodona va comptar amb la participació del professor i expert en edició digital Xavier Badosa i del director de les plataformes edi.cat i edibooks.com, Enric Faura, moderats pel crític i traductor Valentí Gómez i Oliver. Xavier Badosa va fer un extens, molt informatiu i interessant repàs als diversos formats i dispositius de llibre digital, des del primer Pockett ePub, fins als dispositius iPad o Kindle, passant per l’estàndard OEB (Open EBook) o el mobipockett. Segons Badosa, s’hauria de tendir a una homogeneïtzació de programaris per tal que es puguin llegir libres digitals amb dispositius diversos i que contemplessin dos vessants: el més literari, amb un text més fix, i un tipus de llibre digital més interactiu que incorpori tot tipus de formats com el vídeo, el so, l’àudio, etc., adreçat al llibre infantil, les guies de viatge, de cuina, etc. En aquest segon corrent hi entrarien projectes en fase de desenvolupament, com el Blio.
Tot seguit, Enric Faura va exposar un panorama de la situació actual de l’edició digital, molt confusa i amb molts camps oberts, ja que estem davant d’un canvi de paradigma amb els nous productes editorials, i el que han de fer els editors és encarar aquest paradigma o posar-s’hi en contra i continuar editant com les últimes dècades, perquè el negoci comença a tenir visibilitat: als EEUU l’edició digital suposa un 8-9% del total. Faura va exposar tota una sèrie de preguntes que encara no tenen resposta, i que ningú no sap com es respondran. Preguntes relacionades amb el model de negoci i el paper de l’autor en aquests nous formats. Segons Faura, ens caldrà adaptar-nos al nou paradigma i establir mecanismes perquè autor i editor puguin continuar vivint de la seva feina.
La segona taula rodona, Drets digitals, va comptar amb la participació d’experts en els nous drets digitals i les entitats de gestió. Així, hi van intervenir l’advocat Mario Sepúlveda, la directora general de CEDRO i documentalista Magdalena Vinent, i la professora experta en drets d’autor Raquel Xalabarder. Va moderar la conversa el president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells.
Va encetar la taula Raquel Xalabarder, qui va fer un breu resum dels diversos tipus de drets digitals, de les llicències, i de com els autors hi poden accedir. Xalabarder va dir que l’esperança són les llicències d’obra, i que aquesta és la tendència per tal que els autors puguin viure de la seva feina. Cal crear llicències i permetre l’accés a l’obra digital, perquè per la via de la prohibició s’ha demostrat que no s’aconsegueix res. L’autor s’ha d’adaptar als temps, i aprofitar-se de projectes digitals importants, com per exemple el Google Books.
Tot seguit, l’advocat expert en drets d’autor Mario Sepúlveda va oferir un panorama de la convulsa situació dels drets d’autor en el nou paradigma digital i, sobretot, dels contractes d’edició. Va dir que les editorials ofereixen tipus de models de contracte, tot sovint molt diferents entre ells, i que algunes acaparen el màxim de drets per poder cedir-los a tercers en un futur. Va plantejar diverses qüestions candents molt importants per als interessos dels autors, com ara el tema de la duració i l’expiració dels contractes –que amb els nous llibres digitals han de canviar–, el de la distribució i la comunicació pública, o el del perill de lesionar la integritat moral de l’obra. Sepúlveda va finalitzar la seva intervenció advocant perquè els acords a què puguin arribar els editors i les associacions d’escriptors puguin ser vinculants en els contractes d’edició.
Magdalena Vinent, directora general de CEDRO, va exposar la complicada situació de les societats de gestió amb l’edició digital, i va reclamar que els drets de remuneració deixin de ser voluntaris i passin a ser obligatoris, ja que pràcticament ningú no els paga, especialment les institucions públiques i els centres educatius. Vinent va fer un breu repàs a la feina que fan les societats de gestió, tot remarcant la disminució de la recaptació, i per tant del repartiment als autors, a causa dels barems establerts oficialment que afavoreixen les grans empreses d’aparells reproductors. Va acabar demanant que les llicències que han creat, de tot tipus i per a tots els formats, siguin assumides per les institucions i altres entitats per tal que l’autor cobri per la reproducció de la seva obra.
Ambdues taules rodones van comptar amb una participació molt activa per part del públic assistent.

SEGONA JORNADA
La segona i darrera jornada contemplà dues taules rodones: Alternatives al copyright i Noves perspectives en la creació i la innovació de l’escriptura. En la primera taula es va comptar amb la participació de tres professors experts: Ernest Abadal, professor de Biblioteconomia i Documentació i investigador sobre publicacions digitals; Ignasi Labastida, doctor en física i expert en Creative Commons, i Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC, moderats i presentats per l’escriptora Mercè Canela.
El primer a parlar fou Ignasi Labastida, qui va explicar en què consistien altres alternatives a les cessions de drets, particularment a través dels Creative Commons i el Copyleft, una altra manera d’exercir els drets per part de l’autor. Amb el copyright tots els drets estan reservats, i en canvi amb aquestes noves llicències és l’autor qui decideix quins dels drets es reserva. Es pot partir d’una llicència oberta, on l’únic que s’exigeix és el reconeixement, és a dir, la citació de l’autoria, i a partir d’aquí es poden aplicar diverses restriccions, com per exemple l’ús comercial, la reproducció, la comunicació pública, etc.
Tot seguit Ernest Abadal va complementar Ignasi Labastida parlant de casos pràctics on l’ús de les llicències Creative Commons han tingut ressò i èxit, i que la cessió gratuïta per internet no ha impedit vendre milers d’exemplars en format paper. També va dir que es calcula que un 10% del total de revistes científiques de tot el món ja es publiquen amb aquest tipus de llicències. Abadal va acabar la seva intervenció assenyalant que el gran avantatge que tenen aquestes llicències és que permeten una gran difusió de l’obra i arribar al màxim de públic.
Llorenç Valverde, de la seva part, va defensar, des del seu vessant acadèmic, que el coneixement ha d’estar a l’abast de tothom, però mai sense deixar de banda l’autor i la seva remuneració. Va explicar breument que el copyright i els drets d’autor van sorgir a Anglaterra a finals del s. XIX, quan uns editors volien defensar les seves publicacions de les còpies que els feien alguns col·legues escocesos, i va distingir clarament entre els interessos de la indústria i els drets d’autor, uns autors que tot sovint queden desemparats. També va distingir entre dos tipus d’autors: el professional i que per tant vol viure del que escriu, i aquell a qui li interessa més que la seva obra tingui el màxim de difusió i que posa més en segon terme la retribució per l’obra.
En el col·loqui que es va establir tot seguit van sorgir diversos temes i preguntes però, sobretot, com es retribuiria els autors en el nou paradigma digital. Es va dir que ara mateix el tema no està gens definit i que s’han de buscar solucions imaginatives que segurament no tindran res a veure amb les fórmules actuals.
Les jornades es van cloure amb la taula rodona Noves perspectives en la creació i la innovació de l’escriptura, amb la participació de la professora de Teoria de la Literatura i experta en literatura digital Laura Borràs, i Ramon Dachs, autor que ha escrit literatura convencional i literatura digital.
Laura Borràs va fer un repàs exhaustiu i interessant del que suposa la literatura digital i com les tecnologies digitals transformen la manera d’apropar-se al fet creatiu. Va assenyalar que el nou paradigma ofereix l’oportunitat d’endinsar- se en uns nous tipus de creació, tot i que la literatura digital és només un complement de la convencional, una altra manera de crear. Va parlar de diversos autors que treballen en literatura digital, però deixant clar que aquests nous formats i el tradicional, el del paper, es complementen i es contaminen mútuament. Finalment va parlar d’Hermeneia, un portal on es recullen les obres digitals.
Ramon Dachs va parlar de les seves dues obres digitals: els Poemes Intermínims i l’Intertarot de Marsella, dues obres provinents de poemaris en paper que, reinterpretats i posats sobre format digital adquireixen tota una sèrie de noves maneres de llegir-los i d’apropar-s’hi. Dachs va explicar que el repte sempre és trobar la forma adequada, el format més adient, per aplicar un concepte, i de vegades el format ha de ser en paper, convencional, o digital i virtual.
La taula rodona es va acabar amb un diàleg entre la moderadora, la periodista i narradora Ada Castells, i els dos ponents, que van remarcar que els autors digitals ara mateix no busquen el rendiment econòmic immediat i que la prioritat en aquests estadis inicials s’encamina més aviat cap a l’experimentació i l’exploració de les possibilitats digitals.