Cases sense sostre

Stoyanov, Nikolai
Revista Literatures Núm. 3 1999

Les cases que dibuixava el meu fill quan era petit no tenien sostre perquè, segons deia, els paletes no havien tingut temps d'acabar-les. Aquesta síndrome de l'"inacabat" és una característica comuna a totes les nacions que habiten als Balcans. Cal afegir-hi la inclinació dels búlgars a rifar-se de les pròpies debilitats, però que en boca d'un estranger els posa furiosos. Cal precisar, doncs, que l'autoretrat irònic és una estratègia del seu caràcter per fer-se perdonar les mancances.
Es vulgui o no, les mescles ètniques, els períodes històrics viscuts en comú, els costums i ritus es juxtaposen sense fi i tot plegat fa que siguin molt difuminades les fronteres de l'autenticitat nacional, d'aquella unicitat d'un poble que és el llevat de tot gran esdeveniment literari. Aquesta imatge tan còmoda i obsessiva alhora, ha sofert una metamorfosi al llarg del temps: de ser un problema literari, s'ha convertit en un problema que les literatures de les diferents nacions balcàniques es veuen obligades a afrontar. D'altra banda, les restriccions de la censura obligava els creadors a cercar formes velades i equívoques, com també a crear sense deixar mai els espais espirituals ben delimitats del país natal.
Dins el paisatge de la literatura búlgara destaquen Yordan Raditshkov i Nikolai Haytov, dos autors que es retroben en el llenguatge i ambdós trien la forma curta de la creació literària: la narració i el conte. Pel que fa a la temàtica històrica, trobem Anton Dontchev i Guentcho Stoev, que dediquen les seves novel.les més cèlebres a la dominació turca a Bulgària i, sobretot, a la política d'assimilació forçada a la religió de l'Islam. Altres obres innoblidables que reflecteixen l'home modern, l'absurditat del despotisme, els sofriments de l'esperit encadenat i la identitat perduda són les de Victor Paskov, Dimitar Korudgiev, Rachko Sougarev, Vlado Daverov.
La mentalitat búlgara es caracteritza pel respecte a les diferències. Hem aportat com a llegat a la civilització occidental alguns dels mites i de les llegendes més bonics que mai la imaginació humana hagi creat. També li hem ofert inquietud, que fa girar la roda de la vida i de la creació literària. Ara és temps de girar-nos els uns cap als altres per enriquir-nos mútuament amb els nostres universos artístics. Sentim la necessitat de discutir fent ús de la llengua més tolerant de totes, la més fàcil d'entendre: la de l'art. La nostra vocació ens obliga a intentar conèixer-nos, a desxifrar-nos nosaltres mateixos. En definitiva, a posar un sostre a les nostres cases per impedir que mai més no es vegin invadides per tota mena de tempestes.