Versos contra la guerra

Casamajó i Solé, Gemma
Quaderns Divulgatius, 25: Premis de la Crítica de l'AELC 2004 novembre del 2004
 

El poemari Maleïdes les guerres proposa un recorregut cronològic per la tradició de la poesia contra la guerra. A partir d’aquest denominador comú, el recull trava un trajecte per diverses veus poètiques alhora que per diferents estètiques. El resultat és unitari i difícilment esquarterable. L'antologia Maleïdes les guerres admet adjectius d'una peça: és complet, mudable i divers. Els seus versos exploren la complexitat de la temàtica que el mateix títol indica. El recull fixa amb força, a voltes gairebé perboca els múltiples defectes de la guerra. Horrors, errors, exili, patiment, injustícia, dolor i poder. Entre d’altres. I ho fa de la mà d’autors diversos allunyats tant espaciotemporalment com estèticament, però propers pel que fa a les idees. I així llegim Cavafis al costat de Joan Brossa, d'Edward Thomas, de Primo Levi, de Pavese, d'Emily Dickinson o de Martí Pol. La mirada d'aquests poetes és una mirada interior, sí, però mai desvinculada de l'esdevenir històric. Així, el compromís de l'home amb la llibertat o la denúncia de les injustícies són alguns dels focus d'interès d'aquest recull. Maleïdes les guerres va saltant, doncs, lubricadament, entre diferents veus i temàtiques cosides al voltant dels conflictes armats. La guerra sempre torna per esguerrar la vida. D'això se n'ha volgut deixar constància ara i adés. Ho han testimoniat els poetes al llarg de la història. Maleïdes les guerres així ho recull. Assistirà el lector a un recorregut ininterromput: al de com la ficció de ficció dóna pas a la veritat de ficció. Comencen, els poetes, a ésser conscients dels seus recursos i del seu poder. Darrere els vèrtexs d’aquestes promíscues làmines de ficció que s'amaguen en la veritat de l'obra, hi ha una agegantada reflexió sobre el parentiu i les afinitats entre la veritat i els versos, les seves trampes i els seus propis límits. I aquí és on rau una de les grans virtuts d'aquesta antologia. Jordi Cornudella, artífex de l'antologia, segurament ha gaudit amb la seva gestació i aquest gust es veu corporificat en la cura i el compte d'una obra mimada. Ara, Maleïdes les guerres serveix també perquè moltes de les veus poètiques es trobin, algunes per primer cop. Perquè una de les virtuts d'aquest poemari cal buscar-la en el fet que es tracta d'un monogràfic que forja un recorregut complet i generós per la guerra i el seu contagi sobre l'art i la vida.

(Article publicat a Presència, el 10 d'octubre de 2003)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.