Xavier Aliaga Víllora neix a Madrid el 10 d'abril de 1970, a causa del treball ferroviari del seu pare, però es va criar a Xàtiva, on va arribar el 1978. Es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de València i desenvolupa la seva activitat professional com a periodista. 

Comença a treballar al setmanari comarcal Noticia-7 de Xàtiva, que posteriorment dirigeix. Tasca que comptabilitza amb la corresponsalia a Xàtiva del diari El País. Entre el 1997 i el 2007 és responsable de comunicació dels grups parlamentaris d'Esquerra Unida, Entesa i Compromís. Activitat política que deixa per treballar com a guionista i especialitzar-se en comunicació cultural.

Entre els anys 2003 i 2007, és Director del programa La Caixa de Música de Ràdio Klara i l'any 2008 forma part de l'equip de guionistes del programa d'humor Autoindefinits, emès a Canal Nou, TV3 i IB3 entre el 2005 i el 2008. Com a guionista també treballa en altres programes com Cheking Hotel (2009) i Evolució (2008), emesos a Canal Nou.

Entre 2007 i 2013 col·labora amb regularitat en el suplement cultural Quadern del diari El País. També ha col·laborat, entre d'altres, en publicacions com Caràcters, L'Espill, Núvol, Lars o L'Illa. En l'actualitat és responsable de cultura del setmanari El Temps, en una segona etapa després d'haver coordinat durant dos anys el digital cultural El Temps de les  Arts. Ha estat columnista de Levante-EMV, El Punt-Avui i La Veu del País Valencià. També ha estat tertulià de Canal 9 Ràdio, À Punt Televisió, Onda Cero i Cadena SER.

La trajectòria com a novel·lista de Xavier Aliaga comença l'any 2005 amb el títol Si no ho dic, rebente. Amb aquesta obra, publicada per l'editorial Moll, obté el Premi Vila de Lloseta de narrativa. Amb Els neons de Sodoma, apareguda el 2009, guanya el premi Andròmina de narrativa dels Premis Octubre de l'any 2008. L'any 2011 publica l'obra Vides desafinades, títol que li val el Premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia del mateix any i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa del 2012.

En el camp de la narrativa juvenil publica El meu nom no és Irina, l'any 2013 i guanyadora del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa i del Premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians. Actualment, va per la desena edició i, amb aquesta obra, porta una dècada fent trobades amb lectors adolescents de tot el País Valencià. L'any 2014 publica la novel·la negra Dos metres quadrats de sang jove. Més tard, amb la novel·la Les quatre vides de l'oncle Antoine es va adjudicar el premi Pin i Soler 2017 de Tarragona i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Les seues darreres novel·les són Ja estem morts, amor (2021, finalista dels premis Llibreter i Finestres) i Això no és un western (2024, finalista del premi València Negra).

Des de l’any 2021 és membre del Consell Valencià de Cultura. També ha estat membre durant una breu etapa del Consell Assessor de l’IVAM.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.