Autors i Autores

Antoni Maria Badia i Margarit
1920-2014

La llengua dels barcelonins

En aquest món, tots necessitem de tots. No ens podem desentendre dels altres. Això és ben palès en qualsevol treball de recerca, i dóna un sentit social a empreses que massa sovint han estat considerades obra personal, de vegades si voleu genial i tot, de l'autor. No: la ciència és labor d'equip. I penso que mai no ho havia vist amb la claredat amb què ho he palpat en el cas de la meva enquesta i de la preparació del llibre. Quants ajuts no hi he rebut, veritablement indispensables! Per això no voldria cloure aquesta introducció sense esmentar, amb un agraïment que ben sovint esdevé emotiu per a mi, les persones que, d'una manera o altra, m'han ajudat en la meva tasca, llarga i feixuga, però també formadora i estimulant.

L'enquesta ha pogut ésser una realitat gràcies, entre altres ajudes que silencio, a una borsa de recerca que em fou concedida pel "Comité d'Écrivains et d'Éditeurs pour une Entráide Européenne", com ja ho faig constar en lloc ben visible de l'encapçalament del llibre. En la redacció definitiva, aquest primer volum ha estat guardonat amb el Premi Pompeu Fabra (1967) de l'Institut d'Estudis Catalans, ofert a un treball d'investigació lingüística de tema català; també ho he fet constar en un altre indret d'aquest llibre. […]

La meva reconeixença s'adreça, per fi, a tots els qui, en contestar l'enquesta, s'han convertit en els col·laboradors més eficaços de la meva empresa. En efecte, de res no hauria servit d'organitzar l'enquesta amb una certa perfecció tècnica, si les persones no haguessin correspost als nostres esforços. El sentit d'aquesta col·laboració és, encara, més remarcable, per tal com havia d'ésser forçosament anònima, i, per això mateix, havia d'escapar a tota possibilitat de comprovació individual. Amb el tragí de la vida ciutadana, amb les moltes preocupacions que pesen damunt les persones, amb les dificultats que per a molts oferia el mateix text de l'enquesta, tot això no obstant, un nombre significatiu de barcelonins va reaccionar de manera positiva, és a dir, constructiva: un nombre prou elevat perquè les contestacions poguessin ésser preses en consideració. […]

Us dono gràcies, ben de cor, a tots vosaltres, col·laboradors anònims de la meva empresa. Vosaltres sou una mica autors d'aquest llibre. He volgut desconèixer els vostres noms, perquè això m'ha semblat indispensable per a l'objectivitat de les dades que volia recollir. Però ara em reca de no poder-vos regraciar tot anomenant-vos. El vostre gest consola, edifica i promet. Endavant.

(De la "Introducció" a l'obra La llengua dels barcelonins. Edicions 62, 1969, p. 17-21)