Autors i Autores

Josep M. Ballarín
1920-2016

Pòrtic

Josep Maria Ballarín (Barcelona, 1920 - Berga, 2016). Capellà i escriptor.

Just en acabar el batxillerat esclata la guerra civil i l'envien a l'Ebre. Forma part de l'anomenada lleva del biberó i, quan finalitza la guerra, és internat en un camp de concentració a Zamora, on cau malalt de tuberculosi. A partir de 1940, passa sis anys guarint-se a Matadepera. L'any 1946 entra a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, recau de la malaltia i l'envien a l'Hospital de Solsona. Estudia Teologia al Seminari de Solsona, d'on n'és nomenat prefecte. A partir del 1958 és capellà de Santa Maria de Queralt, on comença la seva extensa tasca com a escriptor. Publica una quarantena de títols entre els quals destaquen novel·les com Francesco (1967) i, de manera molt especial, Mossèn Tronxo (1989), títol que retrata les peripècies d'un capellà de pagès i que es converteix en un enorme èxit editorial. Amb Santa Maria, pa cada dia (1996) guanya el premi Ramon Llull del 1996. És autor d'una nombrosa obra narrativa i assagística, amb títols com Pregària al vent (1978), Paràbola dels retorns (1980), Sant Benet, mil cinc-cents anys (1980), Vent sense paraules (1982), Més d'un dia de mil anys (1989), Logos, teologia i teòlegs (1989), Camins i silencis (1995), L'Església amb cabres i tot (2004) o Pluja neta, bassals bruts (2013), entre d'altres. També és autor del recull de relats El bon déu dels bolets (1999) i del llibre de memòries El sac dels records (2015).

Col·laborador habitual de mitjans com l'Avui, Serra d'Or o Saó, l'any 1995 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 2004, la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia: © Eloi Bonjoch. De la coberta del llibre Homenatge a Queralt. Berga: L'Albí - Columna, 1994.